Amb molt poc encert ens podem comparar amb Suïssa, però sembla que un cop acabades les negociacions de l’acord d’associació Suïssa en voldria un com el nostre on es mantenen les fronteres, el control migratori i altres que no podran tenir. Una de les grans diferències és que nosaltres tenim reconegudes jurídicament unes especificitats vinculades a la nostra petita mida que Suïssa no en té.

“L’Acord d’Associació no és només una eina de canvi; és la fórmula per mantenir qui som en un món que no para de transformar-se. Ens dona temps i marge per adaptar-nos, diversificar la nostra economia i reforçar el nostre paper en un entorn europeu en crisi”

Aquesta ha sigut una de les màximes de la negociació, la nostra limitada capacitat d’absorció i de canvi per a tota temàtica: l’adopció de norma, l’assimilació de persones o per transformar l’economia, etc. Suïssa no pot acollir-se a aquesta dispensa per això ho tindrà difícil per moltes vegades que s’aixequi de la taula. Nosaltres hem de ser pragmàtics i conscients del lloc que ocupem en el mapa Europeu i no som Suïssa.  Estem entre dues potències europees com Espanya i França, en un entorn canviant i marcat per una crisi permanent que tot apunta després dels moviments trumpistes que no serà millor en el futur pròxim.  Fa més de trenta anys, Andorra va fer un pas estratègic amb l’Acord Duaner, que ens ha permès prosperar i garantir estabilitat econòmica. L’Acord d’Associació avui és el resultat d’una evolució natural que hem anat construint amb Brussel·les. Pensar que podem quedar-nos on érem, sense expandir i adaptar aquesta relació, és ignorar que el món que ens envolta ha canviat dràsticament.

Algú realment creu que, sense un acord amb Brussel·les, amb la pressió actual sobre el tabac tindrem trenta anys de marge com hem negociat? Algú creu que, sense l’Acord, Andorra podrà accedir a un prestador d’última instància per la banca si les coses es torcen? Algú creu que els andorrans ens podrem quedar exempts dels nous controls fronterers per a tercers països mentre Europa reforça les seves polítiques de moviment migratori?  

Durant cinc anys es va debatre quin era el millor format per Andorra. Les opcions alternatives que alguns pensen que podran proposar no són realistes. Sense aquest Acord ens quedarem sense un important i potent mecanisme de protecció per afrontar els canvis constants que ja vivim. Un Acord en què les línies vermelles de la negociació estan respectades: mantenim la fiscalitat pròpia, controlem les fronteres i conservem i millorem els mecanismes per gestionar la migració i ens ofereix moltes oportunitats per créixer. Hi ha qui creu que sense aquest acord les coses es mantindran tal com estan. Però són precisament aquests qui més haurien de defensar-lo, perquè sense ell aquesta estabilitat no serà possible. Sense un marc negociat, el futur d’Andorra queda a mercè de les decisions d’altres, sense capacitat de reacció. L’Acord d’Associació no és només una eina de canvi; és la fórmula per mantenir qui som en un món que no para de transformar-se. Ens dona temps i marge per adaptar-nos, diversificar la nostra economia i reforçar el nostre paper en un entorn europeu en crisi. És una estratègia per protegir Andorra dels reptes i les crisis que ja vivim i que, amb tota probabilitat, s’intensificaran en el futur. Hem de ser pragmàtics, hem d’entendre que aquest acord ens dona oportunitats per créixer, protegir-nos i avançar en un entorn imprevisible.