Jean de la Fontaine, el de les 234 faules escrites en forma de poema, deia que la gent que no fa soroll és perillosa. Però, és clar, no pensava en aquestes motos petites, d’escassa potència, amb un soroll ensordidor tan irritant que se’t clava al cap. El so és tan molest com el que fa Quint (Robert Shaw) amb les ungles a la pissarra quan surt a ‘Tauró’.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera soroll qualsevol so superior a 65 decibels i hi ha motos que sobrepassen els 90. I no és una Honda CBR 1000, considera una moto molt sorollosa o una Harley Davidson (de vegades pots perdonar el seu soroll o el d’un Ferrari). Les pitjors són aquestes motos petites amb mala combustió i el tub d’escapament modificat. Quan petardegen, produeixen el que ara es coneix com a contaminació acústica així com el tall de digestió s’ha convertit en una síncope per hidrocució.

Els sorolls empipadors han anat en augment. En aquest context no seria estrany que aparegués un reglament de la Unió Europea que obligui els vehicles elèctrics a produir uns nivells mínims de soroll per a poder ser percebuts. O els patinets que són com la senyora Danvers a ‘Rebeca’, que se li apareixia a l'actriu Joan Fontaine en qualsevol moment sense avisar. Per sort, no hi havia perill d’atropellament, només de calar foc a Manderley, una gran finca fictícia al costat del mar.

“Sempre hi ha aquells que diuen aquells que sentir com venen un cotxe, una moto o un tren sembla més segur que no escoltar-los”

Sempre hi ha aquells que diuen aquells que sentir com venen un cotxe, una moto o un tren sembla més segur que no escoltar-los. No és el cas, ara mateix, dels vehicles elèctrics o dels tramvies. L’equip de beisbol dels Brooklyn Dodgers, abans de ser traslladat l’any 1957 a Los Àngeles, havia estat batejat així en homenatge a la destresa dels vianants de la ciutat per esquivar els tramvies que circulaven a tota velocitat (‘dodge’ significa esquivar). Al pas que anem, i amb els patinets, crearem els Esquivadors d’Andorra.

Malgrat les (tímides) legislacions antisoroll, circulen cotxes tunejats amb la línia d’escapament dels gasos del motor a través d’uns kits preparats amb silenciadors modificats,continuen funcionant les radials tallant rajoles o els martells pneumàtics obrint el sòl. Aquests invents no han millorat. Però n’hi ha un de nou. O almenys fa anys no se’n veia pels carrers d’Andorra: el maleït bufador de paper i fulles i la seva pudor de gasolina.

Però amb els sorolls que envaeixen els habitatges ja queda poc, que quan la tardor entra per la porta, l’estiu salta per la finestra. I les finestres es tanquen. Fins que les tornem a obrir.