Actualment, les empreses que sobreviuen i tenen èxit són aquelles capaces d’adaptar-se ràpidament als canvis dels mercats i de les societats. Podem citar com a exemple recent la crisis sociosanitària causada per la pandèmia de la Covid-19 que ha empès les empreses i les organitzacions a mobilitzar-se i reinventar-se per esdevenir supervivents de l’entorn VUCA (de l’acrònim anglès: Volatile, Uncertain, Complex, Ambigous), és a dir, situacions de canvis constants i imprevisibles en un entorn volàtil, incert, complex i ambigu. Igualment les persones ocupades o desocupades han de poder adaptar-se simultàniament als canvis que es produeixen en el sí de les organitzacions i de les societats.

Fent analogia amb la Teoria de l’Evolució de Darwin, la tendència dels individus d’una espècie a multiplicar-se està limitada pels recursos del medi ambient, que també són limitats. A causa d’aquesta limitació de recursos es produeix una lluita per la vida i, en aquesta lluita sobreviuen els més aptes, doncs hi ha una selecció natural dels individus que millor s’adapten al medi.

“La formació no es limita a la fase escolar sinó que és una activitat que ens acompanya al llarg de la vida de forma permanent per ajudar-nos a mantenir l’ocupabilitat. En aquest sentit, la formació està relacionada amb el desenvolupament professional i personal”

En l’àmbit laboral es pot produir un fet similar. Aquelles persones que més fàcilment s’adapten als canvis tenen més probabilitats de trobar un lloc de treball o de conservar el que ja té. Consegüentment la necessitat d’adaptació i de renovació esdevé una obligació manifesta. Així, els individus s’han de preparar de forma constant per a ser ocupables i per a mantenir l’ocupació, és a dir, estar en condicions de modificar progressivament les seves competències  professionals  i ser capaços de transferir-les  a altres activitats, tot plegat suposa adaptar el perfil professional a les necessitats del mercat de treball. En conclusió, per tenir possibilitats reals en el mercat de treball cal tenir un nivell de formació adequat i disposar d’unes competències permanentment actualitzades.

L’estratègia per assolir aquesta fita rau en la formació al llarg de la vida o aprenentatge permanent, bé mitjançant la formació formal (que dona accés a una titulació oficial), la formació no formal (acadèmies, centres de formació privats...) o bé la formació informal (experiències de vida que es presenten com a oportunitats formatives).  Així, la formació no es limita a la fase escolar sinó que és una activitat que ens acompanya al llarg de la vida de forma permanent per ajudar-nos a mantenir l’ocupabilitat. En aquest sentit, la formació està relacionada amb el desenvolupament professional i personal.

És cert que el tràfec de la vida adulta, les responsabilitats familiars i professionals poden dificultar trobar el moment per dedicar-lo a la formació, però si parem atenció als beneficis que l’aprenentatge ens pot proporcionar com  a individus serem capaços de fer l’esforç per trobar l’espai que necessitem i convertir-lo en “el nostre moment”. Així, a banda dels aprenentatges, la formació augmenta l’autoestima en veure que som capaços de seguir aprenent; genera un sentiment de satisfacció i de superació en adonar-nos que avancem, afavoreix mantenir la ment desperta i receptiva als canvis i exercita la memòria. En definitiva, la formació ens apodera, ens ofereix la possibilitat d’establir noves relacions socials i facilita que se’ns obrin nous camins personals i professionals.