La resolució del 2 de març de 2023 5/23 de la Junta Electoral torna a posar sobre la taula el debat del que es pot dir fora d’una campanya electoral i el que no.

Tots hem escoltat que les campanyes electorals comencen l’endemà de les eleccions i no en la data que fixa el decret de convocatòria de les eleccions. A l’empara de l’article 12 de la Constitució, que reconeix les llibertat d’expressió, de comunicació i d’informació, tot ciutadà pot explicar i exposar públicament la seva visió i les seves propostes cada dia, no tant sols durant la campanya. Fins i tot quan les eleccions han estat convocades, com recorda la resolució 6/01 de la Junta Electoral que explicita que “fora d'aquest termini ni els candidats ni els partits polítics o agrupacions no haurien de difondre propaganda electoral, si bé poden fer públiques les activitats o manifestacions que es limitin a un ús adequat de la llibertat d’expressió”.

Aleshores perquè la recomanació 5/23 de la Junta Electoral era contrària a la demanda que va fer Concòrdia al Govern d’Andorra? En la seva resolució, la Junta Electoral considera que “un acte obert al públic per tal de dur a terme la presentació de la seva candidatura i les propostes que efectuen”, tal com va sol·licitar Concòrdia, és un acte propi de campanya. I especifiquen que “entenent el terme ‘acte’ en el seu sentit més ampli i per tant com a manifestacions, declaracions, comunicacions, anuncis, etc. dels respectius programes electorals”.

“Les estratègies per difondre la informació s’han sofisticat per evitar la cotilla de la llei. Així doncs, el legislador hauria d’encetar ràpidament aquest meló -com diuen molts polítics– i adaptar la llei electoral a les noves realitats del país i del món globalitzat”

Aquestes interpretacions de la Junta Electoral es basen en la nostra Llei 44/2022, del 12 de desembre, de text consolidat qualificada del règim electoral i del referèndum. Però aquesta llei no és més que una mínima variació de la Llei qualificada del 14 de març del 1993, i això ens hauria de fer reflexionar ja que en els 30 darrers anys els sistemes d’informació i comunicació ha evolucionat de forma considerable. S’ha generalitzat Internet, han aparegut les xarxes socials, els diaris digitals i la informació arriba de forma més ràpida i directa als ciutadans. Els vídeos de propostes que molts dels partits que es presenten a les eleccions estan difonent per les seves xarxes socials no són també actes de campanya? Els missatges en forma d’imatge, opinions o textos que és publiquen a les mateixes, no són elements per captar vots?

I anant més enllà de la campanya, la jornada de reflexió encara té sentit? Les estratègies per difondre la informació s’han sofisticat per evitar la cotilla de la llei. Els preus de les carbasses, les roses o els pebrots permeten de publicar enquestes prohibides en la jornada de reflexió, com també es pot utilitzar un servidor en un país tercer per publicar informacions o influir en l’electorat abans del tancament dels col·legis electorals.

No es tracten de punts menors, sinó de les bases fonamentals del funcionament democràtic de la nostra societat, de tenir unes regles del joc clares, iguals per a tots i que afavoreixin la difusió de la informació pel benefici dels ciutadans. Així doncs, el legislador hauria d’encetar ràpidament aquest meló -com diuen molts polítics– i adaptar la llei electoral a les noves realitats del país i del món globalitzat.