Aquesta setmana ens arribaven notícies sobre el text de la llei de transparència i accés a la informació pública, que actualment està en tràmit parlamentari. Concretament, DA s'ha posicionat en contra que les declaracions de béns i patrimoni dels càrrecs electes i alts càrrecs de l’administració es facin públiques, com de fet ja passa en molts països. Si bé el text de la llei recull que determinats càrrecs públics hauran de fer la declaració a l'inici i al final del seu exercici, aquesta serà confidencial i només podrà ser consultada pels propis afectats, pel Tribunal de Comptes o per l'autoritat competent en el marc d'un procediment judicial. Paral·lelament, el text preveu que el Consell General i els comuns regulin els supòsits d'incompatibilitats i de conflictes d'interessos.

Les declaracions de béns i patrimoni i de conflictes d'interessos són importants per dues raons. En primer lloc, prevenen l'enriquiment il·lícit a través del control de les activitats financeres de les persones amb responsabilitat política. En segon lloc, eviten que la presa de decisions d'aquestes persones estigui determinada per interessos privats. Així doncs, són una forma de transparència essencial per a la rendició de comptes i la lluita contra la corrupció i, en definitiva, suposen un mecanisme fonamental per assolir el bon govern i la confiança en l'administració pública.

“La negativa de DA que la declaració de béns i patrimoni de càrrecs públics sigui pública és una mala notícia. La publicitat de les declaracions patrimonials és una forma fonamental de transparència institucional. En aquest sentit, tot i que la nova llei suposarà un avanç, també haurà sigut una oportunitat desaprofitada per la consolidació de la transparència en l’administració pública andorrana”

En el cas de les declaracions de béns i patrimoni, perquè es facin adequadament han de complir certs requisits. En primer lloc, s'han d'establir com a requeriment per a tots els alts càrrecs públics i han d'incloure una llista comprensiva de tipus de béns i patrimoni, fet que la proposició de llei ja recull. En segon lloc, han d'estar verificades per un òrgan independent amb els recursos necessaris per a fer-ho, que en aquest cas seria el Tribunal de Comptes. Finalment, han de ser una informació pública. Donada la negativa de DA, aquest és el criteri que la nova llei no recollirà.

L'única forma de justificar la confidencialitat de les declaracions patrimonials és apel·lant al dret a la protecció de les dades personals. En aquest sentit, és comprensible que hi hagi persones que puguin tenir un interès personal, sigui financer o de qualsevol altra índole, per  no voler fer una declaració pública del seu patrimoni. Però cal tenir present que l'accés a determinats càrrecs és voluntari i que fer-ho implica assumir responsabilitats extraordinàries cap a la ciutadania. Per això, en aquest cas la limitació del dret a la protecció de les dades personals estaria justificada.

Però per què és important que la declaració de béns i patrimoni sigui pública? D'una banda, perquè facilita que els ciutadans, la societat civil, la premsa, etc., revisin l'actuació de les administracions i puguin detectar apropiacions il·lícites. Com se sol dir quan es parla de transparència institucional, "la llum del sol és el millor desinfectant". De l'altra, la publicitat és un mecanisme per a la rendició de comptes, això és, afavoreix que determinats càrrecs hagin d'explicar i justificar les seves decisions a la ciutadania. Finalment, la publicitat és necessària per crear un clima de confiança cap a les administracions públiques i les persones que en són responsables. Que les declaracions patrimonials siguin públiques demostra el compromís de les institucions amb la transparència com a valor de governança. Per això, com amb qualsevol informació subjecta a la transparència, no només ha de ser pública, sinó també accessible—qualsevol persona interessada hi ha de poder accedir amb facilitat—i el seu format ha de garantir la reutilització de les dades.

En conclusió, la negativa de DA que la declaració de béns i patrimoni de càrrecs públics sigui pública és una mala notícia. La publicitat de les declaracions patrimonials és una forma fonamental de transparència institucional. En aquest sentit, tot i que la nova llei suposarà un avanç, també haurà sigut una oportunitat desaprofitada per la consolidació de la transparència en l’administració pública andorrana.