Anem pel bon camí. Estem a l’espera que es facin, durant les properes setmanes, els testos generalitzats i les accions que Govern, amb els experts que l’ assessoren, proposi.

Tot i que la vida s’està començant a normalitzar, cal tenir present que és més important, pel nostre col.lectiu, la salut que l’economia. Tenim presents els companys que ja no hi són, arrosegats per aquesta malaltia, que es focalitza, sobretot, en la nostra gent. 

Primer, vull recordar que no hem de sortir per sortir. Quan ho fem, no relaxem els detalls : hem de sortir (quan toqui), SEMPRE amb guants i mascareta posada. Hem de limitar les sortides a aquelles que són essencials per a la nostra normalitat. Prudència és aixó. 

Amb totes les prevencions posibles, es considera essencial la pràctica suau d’esport. Això és tant senzill com preveure caminades periòdiques (dia sí dia no, per exemple), guardant les distàncies necessàries. Prudència també és aixó.

Amb cinc setmanes, segur que ja ens hem pogut planificar la jornada casolana, sols o acompanyats. Alguns m’han comentat que “s’estan acostumant a la vida de confinament”. Fan coses que, o no havien fet mai, o molt poques vegades. Tot i el confinament, acabem trobant mil coses per fer : les trucades telefòniques (o videotrucades), els whatsapps corresponents, les sortides als balcons, tenir cura de l’aspecte personal, cuinar, netejar, endreçar armaris, lectura, jocs de sobre taula…

Un factor important en aquesta nova realitat és transmetre optimisme. Hi ha moltes maneres de fer-ho, fins i tot en temps de confinament

Un factor important en aquesta nova realitat és transmetre optimisme. Hi ha moltes maneres de fer-ho, fins i tot en temps de confinament : poder enviar Whatsapps amb acudits, amb cançons alegres, desitjar un bon dia i una bona nit, algunes paraules amables, interesar-se per la situació dels altres, proposar ajut, als amics, coneguts i familiars. En definitiva : a tothom que es pugui.

Hem de ser com una taca d’oli, que impregna, a través de les 7 associacions de la gent gran, els afiliats, els amics dels afiliats, i tota la societat, amb aquest optimisme. El nostre col.lectiu és un col.lectiu jove, si manté les ganes de viure, i de fer coses positives. És amb aquest optimisme, que des de la Federació i les associacions seguim treballant per detectar els casos de necessitat i per buscar la seva solució.

D’aquí a uns anys, quan aquest episodi de la pandèmia, quedi en el passat, també recordarem, segur, els seus aspectes positius. Els lligams que ara estem fent i reforçant, i que, de ben segur, quedaran gravats en nosaltres.

Un dia vindrà que, en una trobada casual al carrer, rememorarem plegats aquesta situació no volguda que estem passant i de la qual sortirem, segur.

Tornant, doncs, al principi, si vam demanar paciència, ara demanem prudència.