Per motius que no venen al cas, la setmana passada vaig coincidir amb un expert advocat d’un preciós país americà. Un país on la població pateix la xacra de les màfies organitzades i del corresponent blanqueig.

A la conversa va sortir el tema del nostre macro-judici nacional. M’atreveixo a compartir amb vostès la saviesa del que em va dir aquest expert lletrat.

Quan li vaig comentar que des del 2015 les nostres autoritats han bloquejat xifres milionàries dels comptes de clients de BPA que, segons les nostres autoritats, serien estructures de blanqueig de xarxes criminals de Mèxic, de Veneçuela i de la Xina, es va posar a riure. Em va preguntar: des del 2015, a quantes persones han amenaçat, han segrestat, han agredit, han mutilat o han assassinat a Andorra en relació a aquest tema? Quan li vaig dir que no hi ha cap notícia d’aquestes accions es va posar a riure més fort.

Com qui parla a un vailet acabat de sortir de l’ou, em diu: “vosaltres teniu peixet a la xarxa, si haguéssiu agafat els diners d’un tauró de veritat coneixeríeu la brutalitat de les seves mossegades. Vosaltres no heu pescat res de res a la xarxa!”

Aleshores va explicar-me casos reals de com les gasten els càrtels mafiosos quan les autoritats toquen a algun dels seus o del seu patrimoni. És la guerra i no entraré en els detalls. Un horror.

“Desitjo que aquestes setmanes de confinament del macro-judici serveixin per fer reflexionar a tothom. Andorra necessita solucions per tirar endavant. Andorra no se’n sortirà amb el pa dels ERTOs i el circ on sacrificar als qui no s’agenollen davant de les divinitats de la tribu. La Justícia és molt més que el pati de càstig de l’aristocràcia política”

Davant del seu llistat de bestieses, li vaig comentar que a Andorra sí que havíem viscut el cas d’un ministre de Finances que va rebre tres trets de rifle a casa seva a principis del 2012. Aquí li va canviar la cara. Va saltar com una molla i em va dir: “Segur que no van trobar a l’autor dels trets ni l’arma ni res de res i que van arxivar el cas.” Quan li vaig dir que efectivament va ser així, el seu diagnòstic va ser lapidari: això sí que és propi d’un tauró donant un cop de cua per veure com reacciona la presa... i no cal dir més. Es va posar a riure i em diu: “També et pots creure que va ser el caçador de la mare de Bambi, que se li va disparar el rifle mentre el netejava.” Encara riu!

Desprès d’aquesta conversa, em sembla evident que a la ‘xarxa’ de BPA sols hi ha peixet i algun lluç que ja va ser denunciat abans del 2015 pel propi banc. Sembla ser que una xarxa organitzada de blanqueig de diner criminal de Mèxic, de Veneçuela i de la Xina, seria un tauró amb molts rengles de dents. Sembla ser que queixalen fort. Les nostres autoritats ens volen fer creure que dins de BPA tenim taurons blancs dels que pesen una tona. Però ningú no ha vist ni una de les dentades pròpies d’aquests taurons.

Veiem com la nostra Justícia ha de dedicar uns grans recursos humans i materials a remenar sardines fent veure que les sardines amaguen un gran tauró. Fem riure a qualsevol coneixedor de la realitat de les estructures organitzades de blanqueig de diners de xarxes criminals. Una posada en escena en forma de macro-judici nacional que esdevé grotesca. Un muntatge que s’aguanta per  interessos polítics (no em pronunciaré sobre altres), que bloqueja el dia a dia de la Justícia. Que, acabi com acabi, aquí i a Estrasburg, acabarà malmeten la imatge d’Andorra, l’economia andorrana i el patrimoni de l’Estat.

Estaria bé deixar de fer riure als de fora que en saben. També estaria bé deixar de fer tan mal als de dins. Desitjo que aquestes setmanes de confinament del macro-judici serveixin per fer reflexionar a tothom. Andorra necessita solucions per tirar endavant. Andorra no se’n sortirà amb el pa dels ERTOs i el circ on sacrificar als qui no s’agenollen davant de les divinitats de la tribu. La Justícia és molt més que el pati de càstig de l’aristocràcia política.