La xarxa va plena aquests dies d’articles sobre un nou cometa que s’està aproximant al Sol amb grans titulars que el titllen de cometa del segle. Però serà realment així? Anem a pams.

El cometa en qüestió és C/2023 A3 Tsuchinshan ATLAS que va ser descobert a principis del 2023 gairebé conjuntament per dos observatoris independents. D’un costat el gener del 2023, es va observar en imatges obtingudes per l’Observatori de la Muntanya Porpra (Tsuchinshan en xinès) però, tot i que els astrònoms xinesos van fer circular l'avís d’aquest nou objecte, no hi va haver cap seguiment. Dies més tard, el 22 de febrer del 2023, el telescopi Sud-africà del sistema ATLAS, un grup de telescopis finançats per la NASA amb l’objectiu de vigilar i alertar sobre asteroides i cometes potencialment perillosos per la Terra, va observar novament el cometa. Vist que es tractava del mateix objecte observat prèviament observat pels xinesos, la Unió Astronòmica Internacional va decidir posar-li els noms dels dos observatoris.

Aquest cometa que ens visita per primer cop viatja a gran velocitat, més de 200.000 km/h, en una òrbita retrògrada, és a dir a la inversa de la direcció de la majoria dels objectes del nostre sistema solar. El seu origen és el núvol d’Oort, una zona situada als confins del nostre sistema solar, 1000 vegades més llunyana que l’òrbita de Neptú i planetes menors com Plutó, on s’hi troben una barreja d’objectes romanents de la formació del nostre sistema solar i altres que s’hi han anat afegint durant el viatge del nostre sistema solar per la Via Làctia. El núvol d’Oort és el més gran reservori de cometes del nostre sistema solar, amb centenars de milers de milions de cometes esperant per començar algun dia el seu viatge cap al Sol com va fer, fa uns quants milers d’anys, C/2023 A3. Gairebé tots aquests cometes són cometes de gran període, que si retornen ho fan al cap de milers d’anys, o fins i tot objectes que per les seves trajectòries acaben escapant del sistema solar després de voltar el Sol com sembla ser ara mateix per aquest cometa. Això si sobreviuen al viatge que no sempre és el cas.

I és que els cometes del núvol d’Oort tendeixen a ser grans boles de gel, pobres en pols i metalls, que al aproximar-se al Sol comencen a sublimar-se per la calor, perden una gran quantitat de la seva massa i que poden arribar a fracturar-se en bocinets. I d’aquí la gran incògnita actual amb el Tsuchinshan ATLAS, que es troba de ple en aquesta fase final d’acostament màxim al Sol, que arribarà el proper 27 de setembre. Des de principis d’aquest any es va anar observant com el cometa esdevenia més brillant de manera constant, però al maig i juny hi va haver un estancament que va portar a creure que podria estar en aquest procés de fractura.

A principis d’aquest estiu, l'astrònom txec-americà Zdenek Sekanina va suggerir que el nucli del cometa s'estava fragmentant, i va predir que el cometa es desintegraria abans d’arribar al punt màxim d’aproximació al Sol, anomenat periheli. Les observacions del cometa amb el telescopi robòtic TRAPPIST van semblar indicar que la producció de pols i gas va arribar al mínim al maig, quan el cometa estava prop d'un angle de fase zero, però van tornar a augmentar de nou un mes després. A principis de juliol es va observar la formació d’una tènue cua d'ions que mesurava aproximadament un grau i mig de longitud i després es va perdre en la resplendor del Sol fins al setembre. L’únic que va poder observar-lo aleshores va ser la nau espacial STEREO, que observa el Sol, i va veure com el cometa s'il·luminava de manera constant fins a una magnitud aparent de 7.

El passat 11 de setembre, l'astrònom aficionat australià Terry Lovejoy, especialista en descobrir cometes, va ser el primer en tornar a observar-lo des de la Terra, més brillant que abans i aparentment intacte encara. Des d’aleshores el cometa sembla haver esdevingut fins i tot més brillant que les previsions el que fa pensar que podria esdevenir visible a ull nu en els propers dies i oferir-nos un gran espectable en les setmanes posteriors quan s’allunyarà del Sol i s’acostarà a la Terra, arribant a passar el 12 d’octubre a només 70 milions de kilòmetres de nosaltres. Seria en aquest període entre el periheli 27 de setembre i el perigeu del 12 d’octubre que, si el cometa sobreviu al seu encontre amb la calor de la nostra estrella, esdevindria el més brillant i ens oferiria el primer gran espectacle cometari del segle XXI, visible des d’Andorra i comparable possiblement al del Hale-Bopp l’any 1997.

Ara mateix, però, hem de ser encara prudents, ja que no coneixem ni la composició exacta del cometa, ni les seves dimensions, tot i que sembla ser un cometa de talla mitjana entre 10 i 20 kilòmetres de diàmetre. No seria pas el primer cop que un cometa que promet molt i que té una gran cobertura mediàtica acaba fent figa, com va ser el cas del cometa Kohoutek que a finals del 1973 prometia ser un dels més brillants del segle XX per al final ser a penes visible durant molt pocs dies. Després de mesos i mesos anticipant la seva arribada, amb l’organització de creuers multitudinaris, festivals, concerts i celebracions diverses per observar-lo, la decepció va ser tal que ser objecte d’escarni i burla, i diversos mitjans van refusar durant anys de cobrir qualsevol notícia sobre cometes.

Així que reprenen la pregunta que feia al principi, si realment C/2023 A3 serà el cometa del segle, hem de ser relativament optimistes, però sempre pensant que hi ha nombrosos elements desconeguts que poden fer que no compleixi les expectatives. En el pròxim article, ja tindrem més elements per estar fixats sobre el potencial real del cometa i us explicaré com i quan el podrem observar si es compleixen.