‘Sentència’ era el personatge que feia de dolent a la pel·lícula ‘Il buono, il brutto, il cattivo’ i els que ja tenim una edat la vam veure doblada al castellà com ‘El bueno, el feo y el malo’, un Spaguetti Western de primera amb un jove Clint Eastwood que cavalcava al ritme d’Ennio Morricone. Però igual que el personatge de Sergio Leone, la sentència del Tribunal Superior de Justícia relativa al reglament d’activitats arqueològiques i paleontològiques de la setmana passada és implacable.

Però això sols és la punta de l’Iceberg, ja que amb aquesta sentència l’executiu queda exempt de seguir aquest reglament però… i per què no també d’altres que són obligatoris pel ciutadà de carrer?

En aquesta altra ‘pel·lícula’ un altre personatge, en Gerard Remolins, arqueòleg, destapa una disfunció del sistema: que els tècnics de l’administració sobrepassen de llarg els terminis de redacció de les memòries d’intervenció arqueològica (o paleontològica si fos el cas). Cultura i la manca de mitjans són un clàssic. Amb el ponxo posat continua i destapa una segona falla de dimensions geològiques, que, de facto, l’administració no està obligada a seguir el reglament. En ser jutge i part ella mateixa podria assignar-se qualsevol període suplementari.

Si no hi ha recurs, el tercer personatge d’aquesta història ratifica una sentència molt complicada de desfer i de conseqüències inexplorades. Ja ho va dir també un italià del renaixement:  “E pur si muove” (i per contra la Terra gira).

Però això sols és la punta de l’Iceberg, ja que amb aquesta sentència l’executiu queda exempt de seguir aquest reglament però… i per què no també d’altres que són obligatoris pel ciutadà de carrer? Qui renyarà a Govern? El Trbunal Constitucional? Estrasburg? El Setè de Cavalleria no vindrà i per continuar el contenciós cal finançament. Hi ha algú a la sala disposat a finançar el preu del següent capítol d’aquesta sèrie?