Jugo a futbol sala des de que tinc tres anys, bé a l’inici jugava a pilota més ben dit. Primer, a l’escola de futbol sala del Sant Julià i després al club. Es pot dir que hi he passat molts moments al centre esportiu i de tantes hores, m’he entretingut a comptar-les. Amb una mitjana de 2 hores d’entrenament per setmana i amb un partit cada quinze dies des de fa 14 anys, el resultat és sorprenent. He estat més de 1500 hores a les instal·lacions esportives de la parròquia, i això sense comptar el temps passat a mirar els partits d’altres categories i els del meu germà que també jugava a futsal.

El coronavirus, ara fa un any, ens va agafar a tots per sorpresa i  vam veure com s’aturava tot de cop. Ni entrenaments, ni partits, ni lliga. Tot va quedar penjat, les classificacions, els ascensos i els descensos. Com tots els meus companys de l’equip juvenil, estàvem pendents de reprendre-ho tot al més aviat possible però fins l’octubre no vam poder reiniciar els entrenaments, amb mascareta això sí! Tot i la incomoditat que suposa fer aquests entrenaments amb la boca i el nas tapats, era un gust tornar a practicar el nostre esport i amb la il·lusió de reprendre aviat la lliga.

“Els responsables del nostre centre esportiu ens confirmen que a Sant Julià de Lòria s’haurà de continuar jugant a porta tancada perquè no es pot respectar els sis metres reglamentaris que han de separar els jugadors i el públic de les grades. Aquesta nova desil·lusió em porta a fer una reflexió sobre les característiques de les instal·lacions del pavelló. Les grades estan a tocar de la pista amb el risc que això suposa tant per als jugadors com per als espectadors que més d’una vegada han rebut fortes pilotades”

A finals del mes de gener, es comencen a reprendre els partits de la Federació Catalana de Futbol (FCF) a porta tancada. Com a jugador, puc assegurar que fer un partit sense públic, sense els familiars i amics que ens segueixen és com bastant trist, una mica insípid però ens acostumem a tot i ens reconfortava saber que almenys es poden veure les competicions en directe a través de les xarxes socials o altres aplicacions.

Fa poc, la FCF anunciava que s’han flexibilitzat finalment part de les mesures de seguretat i que es permet l’assistència de públic tant per a competicions indoor com outdoor a partir del 21 de març. Il·lusionats, ja ens tornem a fer a la idea de tenir seguidors a les grades, sentir els seus aplaudiments, els seus encoratjaments i inclús algun crit de descontentament que també fa part d’aquestes trobades.

Però, malauradament, els responsables del nostre centre esportiu ens confirmen que a Sant Julià de Lòria s’haurà de continuar jugant a porta tancada perquè no es pot respectar els sis metres reglamentaris que han de separar els jugadors i el públic de les grades. Aquesta nova desil·lusió em porta a fer una reflexió sobre les característiques de les instal·lacions del pavelló. Les grades estan a tocar de la pista amb el risc que això suposa tant per als jugadors com per als espectadors que més d’una vegada han rebut fortes pilotades.

Amb això crec que seria hora que es plantegés una alternativa per poder oferir als joves de la parròquia unes instal·lacions que garanteixin seguretat i en les que totes les seccions esportives tinguin cabuda i s’hi pugui realitzar la pràctica a hores adequades. Des de fa anys i degut a la manca d’espais, certs equips comencem els entrenaments quan la pista queda lliure i acabem d’entrenar a les 22h30, havent de sopar i l’endemà tenim escola. Competim a divisió d’Honor Catalana jugant contra equips de renom i ens agradaria continuar practicant l’esport en millors condicions.