Benvolgudes i benvolguts,

Un any més iniciem el nou curs amb la celebració del Dia de Meritxell, la patrona de les Valls d’Andorra. Ho fem, en molts casos, seguint la tradició de peregrinar fins al santuari de la Mare de Déu de Meritxell, que s’alça al camí ral que des de temps immemorial ha vertebrat una de les dues grans valls en què es divideix el Principat d’Andorra. És un lloc a l’abast de tothom, proper al centre geogràfic del país i, a la vegada, un lloc de pas gairebé inevitable per a les persones que volen travessar-lo. En això, el nostre país també és excepcional, perquè en la majoria de casos els santuaris marians, com el de Meritxell, solen trobar-se en llocs apartats, remots o de difícil accés.

“Davant les noves fites i els nous reptes és important que sapiguem continuar caminant plegats; que no tinguem visions a curt termini i centrades en els propis interessos, sinó que sapiguem pensar en l’Andorra del present i del futur. És un exercici que hem de fer tots”

Però Andorra, un país de valls pirinenques, ha estat des de sempre terra de camins. Des de les antigues rutes ramaderes de la prehistòria fins a les carreteres modernes, que a casa nostra han estat un dels símbols més clars del progrés i l’evolució. Durant l’Edat Mitjana i Moderna, els camins i els ports de muntanya van ser peces clau per arribar a les fires i mercats dels països veïns. I fins i tot el Manual Digest presta una atenció especial a com s’havien de mantenir els camins interns i externs de les Valls. Finalment, l’obertura de carreteres, a principis del segle XX, va significar l’entrada d’Andorra a l’era contemporània.

Els camins tenen també una dimensió metafòrica: El camí que al llarg dels segles hem fet com a poble. Des de les organitzacions més primitives que van acabar donant lloc als Comuns, primer, i el Consell General, després; fins a les grans fites històriques com la signatura dels Pariatges, l’oficialització del Consell de la Terra, la recuperació plena del Coprincipat el 1806, la Nova Reforma, el sufragi universal masculí i -dècades més tard- el vot de la dona, l’aprovació de la Constitució i tots els canvis socials i econòmics que han vingut després.

Tots aquests avenços són fragments del camí que les andorranes i als andorrans hem transitat al llarg de la història. I sempre han estat passos naturals, no forçats, en què Andorra ha consolidat el que ja era des de feia segles i s’ha projectat cap al futur. No hem deixat mai de ser un país lliure i sobirà i una societat oberta i dinàmica amb valors humanístics i sentit de la solidaritat.

Els camins, tant els físics com els metafòrics, són -per la seva pròpia naturalesa- una obra col·lectiva. Una persona tota sola no obre un camí. Per tant, davant les noves fites i els nous reptes és important que sapiguem continuar caminant plegats. Que no tinguem visions a curt termini i centrades en els propis interessos, sinó que sapiguem pensar en l’Andorra del present i del futur. És un exercici que hem de fer tots: els representants institucionals i polítics, la societat civil i totes les persones, nascudes aquí i vingudes d’arreu, que avui celebrem la nostra festa nacional.

Els camins ens orienten, ens permeten recordar d’on venim i saber cap a on anem. Que el Dia de Meritxell sigui també l’ocasió per reflexionar, totes i tots plegats, sobre el nostre recorregut, com a persones i com a país.

Bon Dia de Meritxell a tothom.