El passat diumenge 10 d’octubre es va commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental i si una cosa ens ha demostrat la pandèmia de la Covid-19 és allò que tants anem avisant i demanant fa anys; la importància de la Salut mental per a tot individu.

Fins no fa gaire, la Salut Mental era un tema tabú i molts governants no ho tenien com a una prioritat. Actualment, en tots els països ho és. A Andorra, tot just ara es crea la Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions, la qual des del PS celebrem malgrat el seu retard, ja que experts i societat fa temps que reclamen una solució -i l’actual govern conservador arrenca ara-, i esperem que no sigui una taula de simple debat.

“Una societat que ha d’escollir entre curar-se o menjar és una societat que no avança, que es desmarca totalment de la igualtat i que crea desigualtats socials que ara o en el futur (si parlem de la nostra canalla que tampoc pot garantir-se aquests serveis) es veurà trencada entre rics i pobres”

Quan parlem de salut mental tots sabem d’amics, de coneguts -o de fins i tot un mateix- que en un moment de la seva vida o durant tota ella ha necessitat ajuda de professionals per poder tirar endavant. Avui en dia aquestes consultes s’han incrementat i se’n parla cada dia més. Però el fet és que els serveis psicològics encara no estan a la cartera de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i això provoca un greuge comparatiu en la nostra societat. M’explico: Actualment a Andorra si una persona té la necessitat de tractar amb un professional de la salut mental només ho podrà fer sempre que econòmicament s’ho pugui permetre. És a dir, si tens diners hi pots anar, però si no has de buscar-te una pròpia solució.

És aquesta l’Andorra que volem? Una Andorra a dues velocitats entre aquells que podran tractar-se i aquells que no ho podran fer per motius econòmics? Us imagineu aquesta situació per a la salut física? Seria impensable. Per què doncs, la dreta andorrana no posa al mateix nivell la salut física i la mental? Quina és la diferència?
Quan parlem de salut la discussió ja no hauria d’existir.

Una societat que ha d’escollir entre curar-se o menjar és una societat que no avança, que es desmarca totalment de la igualtat i que crea desigualtats socials que ara o en el futur (si parlem de la nostra canalla que tampoc pot garantir-se aquests serveis) es veurà trencada entre rics i pobres. Perquè parlem d’igualtat social i d’evitar discriminacions a mitjà i llarg termini per motius econòmics.

És per això que des del PS continuarem demanant i insistint en la urgència de tenir uns serveis de salut mental per a tothom. Perquè és l’única manera de fer d’Andorra un país just i per a totes i tots. Continuarem defensant les reclamacions dels ciutadans i dels professionals, vigilarem la Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions i exigirem solucions justes, eficaces i de forma urgent. No podem esperar més. Ja anem tard i no podem endarrerir-ho més.