Com empresa de neteja amb més de 37 anys al mercat mai ens havíem trobat amb situacions com les que darrerament ens estan arribant. És molt habitual darrerament, que ens demanin serveis que a primera vista semblen senzills, però que amaguen una realitat molt més complexa. Un exemple clar és quan, no fa gaires dies ens van sol·licitar la neteja d’un petit “corner” en unes conegudes galeries d’Escaldes-Engordany, un local petitet, la sol·licitud era que volien una neteja diària de tan sols 15 minuts al dia.
Per al client, pot semblar una tasca ràpida i de fàcil solució, però s’ha de tenir en compte que aquesta feina la fa una persona. Què implica realment per a l’operari?
“Som realment les empreses les que, en molts casos, hem d’establir les pautes per evitar aquest desgavell; ens toca posar límits i recordar que, darrere de cada torn de neteja, hi ha una persona amb la seva vida i les seves necessitats”
Aquesta persona ha de sortir de casa, desplaçar-se fins al lloc de treball, canviar-se de roba, netejar durant 15 minuts, tornar-se a canviar i, després, desplaçar-se al següent destí. Tot aquest esforç, temps i energia, a canvi de tan sols 4,75 euros, que és el que valen 15 minuts de feina. ¿De veritat compensa a l’operari fer tot això?
El problema rau en la falta de consciència i empatia. Molt sovint, els clients no es posen a la pell de la persona que ha de fer aquesta tasca. Ens agrada parlar de conciliació familiar i de dignitat en el treball, però, a l’hora de la veritat, es demanen torns de neteja impossibles que menysvaloren el temps i l’esforç de les persones que fan aquest tipus de feina.
Un cas recent que exemplifica aquesta situació és el d’un comú d’Andorra, que va demanar la neteja d’un ascensor públic durant 30 minuts al dia, 7 dies a la setmana. Ara bé, algú s’imagina una persona sortint de casa un dissabte o un diumenge per fer mitja hora de feina?
Un exemple també molt recent és el d’un comú de les Parròquies altes, que ha publicat un concurs públic sol·licitant 11.700 hores de neteja a l’any. A primera vista, podria semblar una oferta interessant, però quan es revisa el pressupost anual que imposen per presentar-se a l’oferta, que és de 79.583 €, la realitat és molt diferent. Si fem els càlculs, descobrim que l’operari estaria cobrant 6,80 € per hora, quan la llei estableix clarament que el salari mínim per hora ha de ser de 7,94 €.
Ni tan sols l’administració pública, que sol predicar sobre la conciliació familiar i la dignitat laboral, aplica aquests principis quan es tracta de planificar aquestes tasques.
Això ens porta a una reflexió: som realment les empreses les que, en molts casos, hem d’establir les pautes per evitar aquest desgavell. Ens toca posar límits i recordar que, darrere de cada torn de neteja, hi ha una persona amb la seva vida i les seves necessitats.
És tan difícil posar-se a la pell d’una altra persona i valorar la seva dignitat laboral? Cal que tots, tant clients com institucions públiques, ens aturem un moment a pensar en les implicacions reals d’aquests serveis i en com podem garantir que cada treballador tingui el respecte que mereix.
La conciliació i la dignitat laboral no poden ser només paraules buides; han de traduir-se en accions concretes i en decisions que valorin la feina de tothom. Només així construirem un entorn de treball més just i humà per a tothom.