L’ordenament jurídic andorrà compte tres tipus de mecanisme jurídic de participació ciutadana, mitjançant els quals una llei, acte administratiu o decisió presa de naturalesa política, social o econòmica se sotmet a la voluntat del poble andorrà i, en referiré a ells, en funció de la seva transcendència.

En primer lloc, al referèndum de la reforma de la Constitució (article 106 Constitució) que té com característica essencial la seva obligatorietat per imperatiu constitucional. La iniciativa de reforma de la constitució parteix, bé dels Coprínceps conjuntament o bé, per una tercera part dels membres Consell General, i per la seva aprovació dues terceres parts dels membres de la Cambra. En aquest punt, faig la següent reflexió en relació amb una lege ferenda o futura llei del referèndum, si caldrà als dos terços de la totalitat dels consellers o, simplement, la meitat dels seus membres presents (article 69 del Reglament del Consell General) i, si la votació ha de ser ordinària, oral per crida o secreta (article 72.1 Reglament Consell General). Personalment, i per la seva transcendència política, m’inclino, per les dues terceres parts de la totalitat dels membres del Consell General, i votació oral i pública. Per l’aprovació popular del referèndum de reforma constitucional, l’actual llei, tan solts requereix que la majoria dels vots afirmatius emesos sigui superior al nombre de vots negatius per la seva aprovació (article 74 Llei qualificada de règim electoral i referèndum), quòrum que crec prou per a qualsevol classe de referèndum, donant que la majoria reforçada s’exigeix pel Consell General, que expressa la representació, mixta i peritaria, de la població nacional i de les set parròquies (article 50 Constitució).

“El referèndum és un excel·lent instrument jurídic per la participació del poble dintre de les democràcies representatives, sempre que estigui previst en la Constitució i respongui a estàndards internacionals”

En segon lloc, la Constitució fa referència a la convocatòria d’un referèndum sobre una qüestió d’ordre polític. Aquest tipus de referèndum és optatiu i consultiu, és a dir, no vinculant per al Govern, i la seva iniciativa correspon al cap de Govern (article 76 Constitució). A diferència del referèndum de reforma constitucional, aquest tipus de referèndum consultiu no regula que vots afirmatius o negatius són necessaris per a la seva aprovació, sinó que la llei tan sols estableix una indefinida “clara i manifesta voluntat dels votants de les parròquies i del conjunt del poble andorrà”, al que pot comportar molts conflictes d’interpretació d’aquesta voluntat, pel que entenc, que una futura llei hauria de regular amb major precisió i claredat i establir-lo, com he comentat, per majoria de vots afirmatius que negatius, afegint, a més, el referèndum optatiu i vinculant.

En tercer lloc, els Comuns tenen competència per realitzar "Consultes Populars" (article 80.1.c Constitució), que és un mecanisme de participació ciutadana que serveix per prendre decisions amb transcendència, únicament, sobre les competències pròpies de les parròquies (article 4.2 Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns i l’article 32 de la Llei 33/2021, del 2 de desembre de transparència, accés a la informació pública i govern obert) que, encara que en la seva Exposició de Motius, no estableixi que la Participació Ciutadana, que defineix l’article 32, no és el desenvolupament d’article 80.1 de la Constitució de les Consultes Populars, s’entén per aquesta pròpia llei, "sense perjudici de les competències dels comuns en matèria de participació ciutadana, de les iniciatives legislatives previstes a la Constitució i al Reglament del Consell General, i dels referèndums regulats a la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum", ja que, per exemple, el Comú d’Encamp té l’Ordinació del 27 d’abril de 2023 de regulació de la participació ciutadana en iniciatives populars d’àmbit comunal.

El referèndum és un excel·lent instrument jurídic per la participació del poble dintre de les democràcies representatives, sempre que estigui previst en la Constitució i respongui a estàndards internacionals (ONU) i europeus (Directius sobre la celebració de referèndums de la Comissió de Venècia).