Als membres de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) ens va sorprendre la notícia del fet que el Raonador del Ciutadà esdevingui una Institució Nacional de Drets Humans. Des del nostre punt de vista advoquem aquesta possibilitat i com més institucions i associacions puguin defensar els drets humans molt millor pel nostre país.

Ens preocupa, però, que aquesta institució no pugui formular recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional directament i necessiti el vistiplau del Consell General (CG) o el cap de Govern, segons escaigui, quedant en dubte la seva independència.

Les institucions dedicades als Drets Humans (DH) han de ser lliures i independents per fer la seva feina. Del contrari es converteixen en estaments al servei dels governs de torn i això no afavoreix ni la democràcia ni la lluita contra les violacions dels DH. 

D’altra banda, recordem aquí que des de l’ONU i el Consell d’Europa s’ha demanat també l’existència d’un Institut de Drets Humans a Andorra a banda de l’ ‘ombudsman’.

Tot i que l’IDHA està reconegut com a tal pel Govern (registrat degudament) mai ha estat reconegut fora de les nostres fronteres. La independència dels organismes i associacions que treballem sobre els DH és el factor clau per tal de poder treballar correctament sense cap directriu del que s’ha d’estudiar o no, segons qui governi. 

La independència a Andorra significa renunciar a tota subvenció estatal. No obstant això, l’IDHA és rigorós amb les seves declaracions i els treballs que s’han anat fent al llarg d’aquests anys, i sempre hem ofert la nostra col·laboració als successius governs. 

“La independència a Andorra significa renunciar a tota subvenció estatal. No obstant això, l’IDHA és rigorós amb les seves declaracions i els treballs que s’han anat fent al llarg d’aquests anys, i sempre hem ofert la nostra col·laboració als successius governs”

Volem remarcar també que la tasca de l’Institut de Drets Humans d’Andorra ha estat sovint menyspreada per certs òrgans de Govern.

Val a dir que l’institut va ser creat el 2006 per una assemblea fundacional com a tal, amb el número de registre 11/2011. Les seves finalitats són: l’estudi, la investigació, la promoció, la defensa dels Drets Humans i la denúncia de les seves violacions.

La consecució d’aquestes finalitats és des d’una perspectiva interdisciplinària, especialment a partir de la nostra Constitució, la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU i la Convenció per a la Salvaguarda dels DH i Llibertats Fonamentals del Consell d’Europa, amb la voluntat de ser un instrument d’assessorament de les diferents institucions d’Andorra. Per dur a terme els nostres objectius, l’IDHA està obert a totes les opinions per desenvolupar i normalitzar els Drets Humans al nostre país i col·laborem amb entitats, organitzacions públiques i privades, nacionals i internacionals que puguin facilitar la consecució d’aquestes finalitats.

Recordar també que l’IDHA és lliure d’opinar i donar el seu punt de vista sobre la situació dels DH a Andorra i com sempre compta amb el Raonador del Ciutadà i altres associacions per tal de comparar dades i treballar tots junts perquè el nostre país pugui ser algun dia un referent en DH.

L’Institut fa palès que el Raonador del Ciutadà hauria de poder defensar també com ho fa l’IDHA les persones que defensen els drets reproductius i sexuals de les dones (‘cas Vanessa Mendoza Cortés’, presidenta d’Stop Violències).

Certament, a Andorra hi ha molts deures a fer en qüestió de DH. 

1.- Sobre els drets de les persones amb discapacitat la Convenció de Nacions Unides amb data 9-10-2023 assenyala els principals motius de preocupació i recomanacions. L’informe és preocupant donat que la llista és molt llarga i comporta un replantejament de la feina a fer per tal de respectar la Convenció. 

2.- Sobre el pacte de drets econòmics, socials y culturals de Nacions Unides no tenim constància de què estigui signat i ratificat tot i que ens vàrem comprometre a fer-ho en presència de l’exsecretari general de les Nacions Unides, Sr. Ban Ki-moon, durant la seva visita a Andorra 2 d’abril del 2013 (fa 11 anys)

3.- Si parlem del Títol II de la nostra constitució: Drets i Llibertats.

La Constitució del 1993 ens va permetre ser un Estat de dret podem dir avui que és de caràcter nominal i en tenim molts exemples.

Podem dir que els ciutadans d’Andorra ens sentim en un país democràtic i social? 

Sí. Vivim en una democràcia, però quina qualitat democràtica tenim?

El 2012 l’IDHA va fer una enquesta en aquest sentit i el resultat va ser que la qualitat democràtica és molt baixa.

Pel que fa a la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals Art. 31

Avui són moltes les persones que alcen el seu crit  per tal de parar l’esperpèntic escenari urbanístic del nostre país. Ha arribat també el moment en què les persones d’Andorra han de buscar pisos de lloguer a fora del nostre país donat que aquí no és viable.

Fins i tot els terrenys públics poden estar cedits a privats sense cap mena de subhasta pública (‘cas Grifols’).

Sobre el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general, avui no és possible.

Val a dir que esperem que la nova llei sobre la difamació surti de l’àmbit penal tal com expressen les recomanacions de l’examen periòdic universal en aquest sentit: “Descriminalitzar la difamació i introduir-la en un Codi Civil, d’acord amb les normes internacionals”(Luxemburg).

No voldríem que la nova llei fos una manera de limitar el dret d’expressió. I si parlem de llibertat d’expressió tenim diferents casos:

- El que ja m’he referit abans, la presidenta d’Stop Violències, acusada de difamació institucional (2020), i que va provocar la denúncia per part de diverses organitzacions internacionals entre elles Amnistia Internacional. El 17 de gener del 2024 va ser absolta tot i que quatre anys de patiment no són admissibles en un país en què la Declaració Universal dels Drets Humans fa part de la nostra constitució.

- No oblidem tampoc la qüestió de la transparència, que tot i que hi ha una llei referent a aquesta matèria del 2 de desembre del 2021, una consellera general està processada per revelar ‘secrets d’Estat’. La consellera en qüestió va comunicar en seu parlamentària el perquè un conseller general rebia un ‘salari extra’. El conseller qüestionat va interposar una querella el gener del 2022 i es va acceptar. Finalment, el judici a la consellera Carine Montaner serà el juny d’aquest any.

“A l’Institut dels Drets Humans d’Andorra sou benvinguts totes les persones que defenseu els Drets Humans i que estigueu lliures de fer-ho amb total independència”

Pel que fa al nostre sistema judicial val a dir:

Continua la lentitud en el món judicial amb judicis de durades gens raonables.   

El ‘cas BPA’ n’és un exemple (9 anys) tot i que hi ha altres casos. El patiment que pot suposar per les persones jutjades i els familiars és difícil valorar-lo amb diners. 

Podríem dir que la inseguretat jurídica afecta tota la població. Tant la que té un procés com si no el té, però és testimoni de què està passant en aquest sentit en el nostre país i li genera desconfiança i confusió. 

Les detencions preventives, a Andorra, estan per sobre de la mitja europea. Hi ha persones que després de dos anys de presó són lliures, però han estat injustament privades de la seva llibertat amb el que això significa per la persona implicada pel que fa referència al seu honor i a la seva dignitat a banda dels problemes per la seva salut mental i física.

Fins aquí, tan sols, un mínim resum sobre la salut dels DH a Andorra.

A l’Institut dels Drets Humans d’Andorra sou benvinguts totes les persones que defenseu els Drets Humans i que estigueu lliures de fer-ho amb total independència.

Viure els DH tal qual ho va definir Eleanor Roosevelt:

“En definitiva, on comencen els drets humans universals? Doncs en llocs petits, tan pròxims i tan petits que no apareixen en els mapes. Amb tot, són els llocs que conformen el món de la persona: el seu veïnat; l’escola en què estudia; la fàbrica, l’hort o l’oficina en què treballa. Aquests són els llocs en els quals cada home, dona i nen busca una justícia equitativa, igualtat d’oportunitats, igual dignitat sense discriminació. Si aquests drets no signifiquen res en aquests llocs, tampoc no signifiquen res en cap altra banda. Sense una acció decidida dels ciutadans per defensar aquests drets en el seu entorn proper, serà inútil buscar progressos a la resta del món.”