Després d’aquests temps de pandèmia la meva indignació envers el meu país va en increment. Som molts que estem en aquesta situació i crec que el govern de la Generalitat no està tenint en compte aquesta situació. Com a ciutadana responsable davant de tota aquesta situació em semblen totalment vergonyosos els fets que s’han succeït en aquests últims dies. La setmana passada (que teníem l’ocasió de sortir del país) ens vàrem quedar a casa pensant en totes les aglomeracions que hi hauria, i evidentment ho vàrem poder comprovar: tothom va anar amunt i avall, tothom estenent el virus o donant-li cames o com li vulgueu dir. Uns a la platja, altres a la muntanya, aglomeracions per tot arreu.

Com molts, tinc la família a Catalunya i havíem pensat anar aquest cap de setmana a veure’ls ja que des de juny no sortim del país i ara resulta que per la poca-soltada d’uns quants i la gestió d’uns altres se’ns prohibeix anar a visitar els nostres familiars. És a dir, que la setmana passada estava tot perfecte perquè la gent pogués anar amunt i avall, i aquesta setmana no podem anar a veure a la família.

Son persones grans i òbviament abans de la visita tenia pensat fer-me el test pertinent per evitar cap risc de contagi, i ara em pregunto jo: com podré recuperar aquests temps perdut que no els he pogut veure ni estar amb ells? El sentiment d’impotència davant d’aquests fets és molt gran. És a dir, a tothom se li permet marxar per Setmana Santa i ara nosaltres no podem anar més enllà de la Seu d’Urgell a veure els nostres pares que es fan grans?