La darrera setmana, en sessió de Consell General, vaig tenir el gran privilegi de poder fer la intervenció per defensar la nostra postura en relació amb el projecte de llei de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d'Andorra. La famosa moratòria.

Un text entrat per la via de l’extrema urgència, que significa que tenim 48 hores per llegir-nos-el, així com la seva documentació, i sense poder fer cap millora. D'això en diuen els de DA portar el debat al Consell General.

La nostra postura va ser clara: Vàrem donar suport per responsabilitat, malgrat que no és el nostre model, ni haguéssim fet la llei d'aquesta manera. Tant de bo haguéssim pogut presentar modificacions de millora -a parer nostre-, per la mateixa i m'explicaré:

Ens proposen una moratòria, amb la qual ja estem d'acord, però que serà únicament vàlida fins a l'arribada d'una taxa, que permetrà -i escric textualment- "obtenir nous recursos públics per al foment de polítiques d'habitatge i de diversificació econòmica".

“Sabem que no és una situació fàcil, que l’any 2008 es va fer una llei per incentivar la inversió estrangera, però cal ser humils i veure que probablement hem mort d’èxit i cal legislar per evitar que vagi a pitjor. I si la seva voluntat és fer-ho, per la nostra part no hi haurà problema en fer-ho tots plegats”

Des del nostre grup parlamentari ens demanem per què no apliquem aquesta moratòria fins a l'aprovació d'una llei treballada, debatuda i consensuada per tots els actors polítics i socials que pensi en el llarg termini i que no hàgim de modificar d'aquí a uns mesos o anys.

Des del nostre grup parlamentari, ja hem proposat diverses vegades un Pacte d'Estat que englobi i tracti com s'ho mereix un problema tan greu i que afecta la nostra ciutadania cada dia. Malauradament, lluny del consens que promouen des de l'executiu, ens hem trobat una negativa constant. Seria bo pel bé del futur del país i de les persones que hi vivim i treballem que es fes d'una vegada per totes aquesta reflexió.

Si des de DA creuen realment  que els inversos que s'intenta frenar amb aquesta taxa, els hi suposarà un fre pagar un 10% per a les seves inversions, s'equivoquen perquè fins i tot així continuarà sent un atractiu per la inversió improductiva per continuar com fins ara.

Per tant, s'han de pensar altres mecanismes més enllà de la taxa: impedir l'arribada de compradors que es dediquin a la simple especulació, limitar la compra d'habitatge pels no residents, establir percentatges màxims de segones residències, etcètera.

Volen mesures valentes? Doncs frenem-ho fins a la creació de la nova llei. I ens hi trobareu per treballar aquesta llei, proposar i fer-ne una llei pel bé de la nostra ciutadania.

Sabem que no és una situació fàcil, que l'any 2008 es va fer una llei per incentivar la inversió estrangera, però cal ser humils i veure que probablement hem mort d'èxit i cal legislar per evitar que vagi a pitjor. I si la seva voluntat és fer-ho, per la nostra part no hi haurà problema en fer-ho tots plegats. Així li vàrem transmetre a la ministra en diverses ocasions.

No som l'enemic, sinó l'aliat per a la millor d’Andorra. Això si, si volen una Andorra per a tothom, ens hi trobaran, si al contrari cerquen una Andorra per a rics, no cal ni que ens vinguin a buscar.