Sovint en la vida hem de prendre una decisió entre quantitat i qualitat. Si volem molt d’una cosa, encara que no sigui de molt bona qualitat, o si pel contrari preferim tenir poc però del millor. No és només adoptar la decisió de si volem tres pomes mig podrides o d’una dolça i en el seu punt de maduració. També és si volem viure en un habitatge que ens sigui còmode i s’adapti a les nostres necessitats o tenir-ne un o dos de massa grans o massa petits i amb accessoris que mai utilitzarem. O si volem rebre molts turistes que consumeixin poc o gens o que ens arribin pocs visitants però que passin diversos dies entre nosaltres, respectuosos i que es deixin un bon feix de bitllets al país.
És també veure si volem un territori on el paisatge i la natura siguin els protagonistes o per contra preferim un escampall per tot arreu de grues i construccions, algunes d’elles colossals. Jo tinc clara la meva preferència: aposto pel protagonisme de la natura i per la qualitat per sobre la quantitat.
“Autoritzar construccions com la d’Arinsal no deixa de demostrar la manca de planificació i la mala gestió per part dels poders públics. O potser és una qüestió de model: volem grans construccions i luxe mentre la població no troba on viure, i turisme ‘low-cost’ que ompli tots els hotels del país, o volem mantenir el paisatge, que la nostra gent no hagi de marxar i un turisme de qualitat?”
De colossos en tenim a diverses parròquies, però com a massanenc he d’agafar l’exemple del complex que es preveu construir a Arinsal, amb diversos edificis, amb múltiples apartaments, restaurants, hotels i comerços de tota mena i que, com no podia ser d’altra manera, ha despertat la preocupació ciutadana, i especialment del poble d’Arinsal.
Que es vulgui construir un terreny de 32.000 metres quadrats al centre d’un poble petit i als peus del telecabina com és el cas no és per menys. Però si es podria dir que gairebé serà més gran aquest complex d’apartaments i hotels que gairebé tot el poble! Com no ha de preocupar si podria portar al poble 1.000 habitants nous? Es podran garantir serveis bàsics com el d’electricitat i aigua potable? La xarxa de clavegueram podrà assumir l’augment de cabal que segur que comportarà tal creixement? I la carretera? Un miler de persones afegit col·lapsarà segur la pujada a les pistes. Si creuar avui en dia el nucli de la Massana pels veïns d’Arinsal, com pels de la resta de la parròquia i de la d’Ordino, ja és un suplici -o tota una odissea- en segons quines hores, si hi sumem aquest nou veïnat, no es passaran més temps a la carretera que gaudint de la seva llar?
Autoritzar construccions com aquesta no deixen de demostra la manca de planificació i la mala gestió per part dels poders públics. O potser és una qüestió de model: volem grans construccions i luxe mentre la població no troba on viure, i turisme ‘low-cost’ que ompli tots els hotels del país, o volem mantenir el paisatge, que la nostra gent no hagi de marxar i un turisme de qualitat?
No pot ser coincidència que es recullin 1.500 signatures en dos dies negant-se al projecte. Vol dir que hi ha una majoria que no volem aquesta obra i és un clar missatge als poders públics, que no han exposat el projecte ni han fet una consulta popular vinculant.
Al final és doncs, com tot, una qüestió de model. I ara cal triar si es vol molt o poc i bo. Fins ara hem tingut el primer, jo voto pel segon.