Existeixen problemes complexos. Per exemple, una partida d’escacs amb un mestre, és un problema complex amb una gran possibilitat d’escenaris segons es combinin peces i moviments propis i del adversari. Tots estarem d’acord que una partida d’escacs amb un mestre no es resol amb sort, ni amb sentit comú, ni amb bona fe, ni amb taules sectorials, ni ocultant informació, ni fent trampes, ni enviant a la Batllia a qui et molesta, ni fent lleis exprés.

Els problemes complexos tampoc es resolen únicament amb quantitat. Em fan riure els qui davant d’un problema complex diuen que treballen moltes hores. Algú es pensa que una partida d’escacs amb un mestre es resol per dedicar-hi hores?

Els problemes complexos es resolen amb qualitat. Es resolen amb talen, amb experiència/preparació prèvia per fer front  a situacions complexes, amb humilitat i respecte a l’adversari (si et confies ets pell), amb flexibilitat, amb creativitat i, sobretot, sobretot, amb un profund esperit auto-crític que et faci revisar i replantejar tot el que s’ha fet fins aquell moment, Que et faci revisar la situació real en la que et trobes en cada moment davant del problema a resoldre.

La Puríssima ens ha il·luminat i, qui ho vulgui veure s’adonarà com ha assenyalat amb el dit la petitesa de les accions dels nostres dirigents, davant dels problemes complexos que Andorra necessita resoldre. Per no allargar-me, em centraré en tres casos:

1- Aquesta Puríssima Andorra ha assolit pràcticament el primer lloc del món en percentatge d’infectats. Les nostres autoritats s’han refiat, han perdut el respecte a l’adversari, han tret pit. El virus els ha posat, altre cop, de genolls a terra. Els nostres dirigents han comés el greu error de no tenir esperit auto-crític. Estan acostumats a escombrar a una oposició banal, estan acostumats a espantar als opositors creant problemes a la Batllia, estan acostumats a fer lleis exprés per legitimar el que calgui i estan tan acostumats a guanyar amb el seu control  absolut dels tres poders -fins i tot dels quatre poders. Tant poder els ha fet perdre la necessària autocrítica i l’imprescindible respecte a l’adversari sense els que no es poden resoldre problemes complexos. Avui som pràcticament el país amb el major percentatge d’infectats del món. La Puríssima no pot passar un missatge més clar. I pensi que son els mateixos que afirmen, traient pit i fent lleis exprés, que el laboratori d’Ordino no presenta cap problema.

2- Aquesta Puríssima, Andorra ha viscut altra vegada el bloqueig total de la xarxa viària. Recordo la imatge dilluns quan vaig pujar de la Seu a quarts de nou del vespre. Vaig veure el trànsit de baixada ben parat des de la Duana fins a Andorra la Vella, on em vaig desviar cap a la Massana. Clàxons, nervis, les parades de bus farcides de persones esperant algun dels bussos bloquejat a la cua de baixada. La Puríssima ens recorda que una senzilla senyal d’STOP a la frontera limita el flux de vehicles de forma que el model actual de grans masses de visitants durant uns dies puntuals és un model limitat que no pot pagar les creixents factures. Deixem a part el fet que l’espectacle viscut és ben incompatible amb la visió d’una reserva de la biosfera o amb el suposat assoliment dels objectius d’emissions de CO2. La Puríssima ha assenyalat amb el dit la incompatibilitat entre la realitat i el discurs polític. Seguim tossudament (o ‘simplistament’) amb un model limitat que no pot pagar les creixents factures econòmiques, socials i mediambientals.

3- Aquesta Puríssima, els titulars publicats pel quart poder anuncien que el judici de BPA es torna a ajornar. La versió oficial és pel positiu de dos advocats. Però, per qui ho vulgui veure, la realitat és que ni la fiscalia ni les acusacions han aportat proves concloents que BPA fos una estructura de blanqueig. Davant d’aquest “sorprenent” fet, les autoritats estan gestionant un problema complex com si fos una simplicitat. Aquest problema no s’arregla empenyent dies, ni s’arregla amb sort, ni s’arregla forçant sentències a Andorra que faran riure als tribunals internacionals. És evident que aquest problema complex sols es pot arreglar amb flexibilitat, amb creativitat, amb respecte vers l’adversari i adonant-se que cada dia que es fa pública més documentació del mal anomenat ‘cas BPA’ (sembla més adient anomenar-ho cas Clavegueres) el problema al que ha de fer front l’Estat andorrà esdevé més complex i explosiu.

La Puríssima ho ha deixat clar per a qui ho vulgui veure. Ara podem tornar al soroll de la mediocritat i poden tornar a fer mal als qui no siguin de la corda. Si seguim amb accions simplistes per fer front a la complexitat a resoldre, seguirem enfonsant-nos en el toll  en el que estem tots plegats. També es pot ser intel·ligent, es pot tenir capacitat per adaptar-se i superar un entorn advers, i es poden resoldre els problemes d’Andorra des de la gestió de la complexitat.