Cada 18 de novembre es commemora el Dia Europeu per a la protecció dels nens contra l'explotació i l’abús sexual. Aquesta va ser una iniciativa del Consell d'Europa, aprofitant la campanya Un de cada cinc i la signatura del Conveni de Lanzarote.
La violència cap a la infància i l'adolescència és una problemàtica invisible i invisibilitzada. I entre les múltiples formes de violència que afecten les persones menors d'edat, l'explotació sexual és una de les més greus, les conseqüències de les quals impacten en totes les esferes de la vida de nens i nenes, una greu problemàtica que sembla una realitat aliena i residual.
Un dia com aquest, busca exposar públicament els diferents tipus de violències i abusos als quals es veuen sotmesos molts infants, bé sigui a l'escola, a casa, dins del seu cercle de confiança o per part d'un complet estrany.
“L’experiència arran dels múltiples casos tractats, ens ha demostrat que no és suficient una teràpia per “reparar” la víctima; aquesta fase és necessària, però no és suficient perquè l’infant es “restauri”. El mal ja està fet i aquest infant mai tornarà a ser-ho. Serà una experiència que l’acompanyarà i influirà en tots els seus àmbits de la vida”
La idea és despertar les alarmes en la població més adulta perquè en detectar algun signe estrany abordin el problema, el previnguin o prenguin cartes legals en l'assumpte, de ser el cas.
Aquest dia el podem fer extensiu a tot el món. Per desgràcia, Europa no és l’única que pateix aquesta aberrant situació a diari, entre els infants, en qualsevol àmbit de la seva vida. Molts cops de forma sistemàtica on les seqüeles són profundament inesborrables i irreparables.
La nostra ONG fa molts anys que amb un equip de bandera sobre el terreny, a Llatinoamèrica, format per terapeutes, psicòlogues, psicopedagogs i educadors, tractem l’abús sexual des de diversos vessants:
1- La de prevenció mitjançant tallers, seminaris i cursos implementats des de llar d’infants fins batxiller a les escoles i dirigit paral·lelament a milers de famílies i centenars de docents per donar a conèixer, amb ajut de les autoritats locals, la urgència, gravetat i protocols que són claus per detectar-ho i abordar-lo.
2- La detecció del o els/les implicats/des i conseqüent tramitació formal de la denúncia envers l’agressor mitjançant suport i acompanyament legal.
3- La intervenció, seguiment i/o derivació de la víctima.
L’experiència arran dels múltiples casos tractats, ens ha demostrat que no és suficient una teràpia per “reparar” la víctima. Aquesta fase és necessària però no és suficient perquè l’infant es “restauri”. El mal ja està fet i aquest infant mai tornarà a ser-ho. Serà una experiència que l’acompanyarà i influirà en tots els seus àmbits de la vida. Molt possiblement, repeteixi patrons o no pugui de forma natural mantenir una relació sana i duradora.
Per aquests motius, és necessari que aquest tema deixi de ser tabú en la societat, perquè només parlant d'ell i entenent-lo es poden prendre les mesures adequades per a frenar aquest tipus d'abusos contra la població infantil. Cal conscienciar la població des de ben jove.
Molts dels nostres infants en situació de risc, no parlen del problema, perquè consideren que són els únics que el pateixen i fins tendeixen a pensar que la culpa del que ocorre és d'ells, però si el tema es parla obertament, ells deixen d'estar estigmatitzats i exposen al professional els abusos que han patit.
Cooperand està especialitzada en programes de protecció de la infància i l'adolescència enfront de la violència sexual. Desenvolupem programes al llarg dels anys, que atenen milers de casos i que rep l’ajuda i suport de Govern d’Andorra, empreses familiars, particulars i voluntaris andorrans, que, sens tots ells, res del que fem seria possible. Gràcies, Andorra!