Des de que va sortir la notícia dels pagaments de la FAF al secretari d’estat d’Economia, Govern ha dedicat tots els seus esforços a generar confusió sobre el nucli de la infracció comesa pel Secretari d’Estat en la seva època de funcionari; els ministres i el Cap podien haver optat per aclarir la situació, però han preferit - potser per ser la federació de futbol - tirar “pilotes fora”.
A la cerimònia de la confusió s’han afegit molts voluntaris: ministres, consellers generals, el mateix Espot, periodistes i, fins i tot sindicalistes.
Tanmateix, la llei és clara: "El funcionari, en situació de servei actiu, no pot exercir altres activitats professionals diferents de les de la seva condició de funcionari ni en el sector públic ni en el sector privat". (Article 61 de la Llei de la Funció Pública de 2000). El redactat de l’article 75 de la nova Llei de 2019, reprèn la prohibició general de segones activitats pel funcionari que treballa a temps complet: "El personal funcionari i els treballadors públics en situació de servei actiu, a temps complet, no poden exercir altres activitats professionals diferents de les que deriven de la seva condició de funcionari o treballador públic ni en el sector públic ni en el sector privat".
Aquesta prohibició de treballar simultàniament al sector públic i privat no és cap caprici del legislador i és general als països europeus; el jurista constitucional francès Marcel Waline argumentava, de manera molt concisa, els fonaments de la interdicció: «Les agents travaillant dans le secteur public ne peuvent servir à la fois l’Etat et l’argent».
¿Poden imaginar vostès un inspector de l’Agència Tributària, treballant en una assessoria comptable i fiscal les tardes d’estiu? ¿O un duaner, els dies de descans, treballant per un transitari? ¿O un funcionari de Finances treballant en una entitat que rep subvencions del mateix govern? La casuística de motius d’incompatibilitat és infinita; contràriament, les excepcions justificables són poques i en tots els casos haurien de ser objecte d’un procediment reglat d’autorització. Per exemple: un funcionari de l’Agència Tributaria podria donar classes d’Hisenda pública fora del seu horari laboral i havent rebut l’autorització prèvia dels seus superiors.
La llei andorrana no oblida de tipificar l’incompliment de l’exclusivitat com una falta greu i falta molt greu, en la llei vigent fins l’1 de febrer d’enguany, quan compromet la imparcialitat i independència del funcionari.
A França a més de les sancions disciplinàries, el funcionari ha de ingressar al Tresor Públic els diners cobrats per l’activitat lucrativa en el sector privat. ¡Res de pagar l’IRPF quan has estat descobert! Has de tornar a l’erari públic la totalitat dels cobraments percebuts per l’activitat prohibida!
No podem deixar de banda que el codi penal andorrà també tracta de la intromissió d’interessos privats en la funció pública. En el cas de l’operació Cautxú, a la vista de l’amplitud i profunditat de l’escàndol, hi ha motius suficients per a sospitar complicitats actives i passives per part de les administracions de tutela i control.
Certs servidors públics s’haurien transmutat en aprofitats públics del manà financer-esportiu que manejava la cúpula de la Federació de Futbol.
A aquest país, estem assistint sense reaccionar a una vidriosa i pública promiscuïtat entre el teòricament auster diner públic i el voraç diner privat; massa gent ha fet i continua fent "el pendó", com deia el sogre de Sue Ellen en un capítol de Dallas.
I el nostre país s’assembla cada dia més al ranxo texà de Falcon Crest, sota la mirada permissiva d’un Govern dèbil, mancat de rigor, sense autoritat, ni arguments, ni criteri.