La Llei de modificació sobre la introducció de l’euro en el marc de l’acord monetari entre Andorra i la Unió Europa és un dels textos que la setmana passada vam debatre al Consell General en sessió parlamentària i que des del grup parlamentari Socialdemòcrata vam votar a favor

Per què? En primer lloc perquè creiem important tot el que sigui aportar millores legislatives pel que fa a la nostra economia, en aquest cas l’euro, i la seva seguretat, i encara més tot allò que sigui relatiu a la nostra homologació amb la resta.

En segon lloc, i com fem sempre, per responsabilitat. Sempre que se cerquin millores, el Govern ens hi trobarà amb la mà estesa per treballar-hi plegats, ja sigui modificacions de la llei de l'euro, com en la llei de l'Autoritat Financera Andorrana (AFA), tot i que en aquest darrer cas, però, m'agradaria fer una reflexió.

Estem en un moment en el qual, pel bé d'aquesta, cal modificar el límit d'edat per ser membre del Consell d’Administració a, ni més ni menys, que als 75 anys.

“Què passa, doncs, amb tots aquells professionals que podrien optar al lloc i no ho han volgut fer amb les condicions legislatives anteriors? Doncs o bé prefereixen treballar en el sector privat o simplement no volen tornar al Principat a treballar. Són dues les conclusions que en traiem: primer, que actualment el sector públic no és atractiu per la vida professional de la ciutadania. Segon, que les condicions que oferim a Andorra no són atractives per fer tornar als i a les nostres joves al seu país”

Cal reflexionar perquè no es troba ningú per agafar aquesta responsabilitat i que s'ha de fer per tergiversar aquest problema, ja que allargar l’edat no creiem que sigui una modificació suficient. Fer que una persona de 75 anys estigui al consell d’administració de l’AFA no pot ser la solució. Entenem que és un càrrec que requereix experiència en el sector i que no pot ser substituïble fàcilment, però repetim, hem de potenciar l’atractiu per poder tenir candidats o candidates a ocupar el lloc.

Estic segur que tenim joves i no tan joves preparats per a poder ocupar aquest càrrec de responsabilitat i que la manca de pretendents i pretendentes ens ha de preocupar. En aquest sentit vull deixar clar que no em refereixo al fet que la gent gran no estigui preparada per seguir aquest treball, al contrari, perquè compten amb una experiència que les persones més joves segurament no tenen, però nosaltres apostem per la renovació. Cal apostar-hi.

De segur, al ministre de Finances com a la resta de membres de Govern i del Consell General ens hagués agradat tenir un gran nombre de candidats i candidates, tant en aquest càrrec com en d'altres, però malauradament ens trobem en un moment en el qual la regla és més aviat al contrari.

I què passa, doncs, amb tots aquells professionals que podrien optar al lloc i no ho han volgut fer amb les condicions legislatives anteriors? Doncs o bé prefereixen treballar en el sector privat o simplement no volen tornar al Principat a treballar.

Són dues les conclusions que en traiem: primer, que actualment el sector públic no és atractiu per la vida professional de la ciutadania. Segon, que les condicions que oferim a Andorra no són atractives per fer tornar als i a les nostres joves al seu país.

Així doncs, malgrat el vot a favor, cal fer saltar l'alarma en la manca de sol·licituds per a l'AFA, i destacar que aquesta situació no és excepcional aquí, sinó que passa en tot el sector públic. No esperem com sempre que sigui massa tard i asseguem-nos a treballar perquè això no torni a passar.