Perdonin l’expressió babaus, però no era cap intenció d’insultar ningú. I a vostè, amic lector, menys encara. Era per cridar-los una mica l’atenció i ara que ja estan aquí, convidar-los a fer una reflexió que m’ha vingut a tomb en veure aquesta polèmica -o sorpresa, no sé- que ha generat la carta dels reguladors financers europeus a la Comissió Europea. Es queixen del risc que suposa per a la Unió els acords que s’estan negociant amb Mònaco, San Marino i també amb Andorra. Avisen els supervisors que a través dels tres microestats altres macroestats -o millor dit, empreses financeres d’aquests grans estats- poden aprofitar la porta per entrar-hi de tot i més. Que els reguladors europeus acusen encara Mònaco, San Marino i també Andorra de ser poc menys que paradisos fiscals o jurisdiccions toves amb temes com el blanqueig de diners.

Com sempre, Andorra, les seves autoritats, reaccionen tard i, de moment, malament. El mateix que va passar al 2014. Ho recorden? Els faig memòria: responsables econòmics de l’ambaixada dels Estats Units a Espanya van enviar una nota verbal queixant-se de tota la plaça financera andorrana. Que si el diner en efectiu, que si un tracte laxe… Vaja, fa o no fa, com ara. Llavors l’administració andorrana va respondre d’aquella manera, més aviat malament que bé, i aquella advertència l’usarien més tard les autoritats andorranes per justificar la martellada que al 2015 es va donar a Banca Privada d’Andorra (BPA). És a dir, el país tenia un problema, el país no va fer els deures i va ‘pringar’ BPA. Aparentment, i així ho evidencien les evidències, valgui la redundància, la cosa va sortir rodona a espanyols i andorrans. I suposadament també als americans, que passaven per allà.

“L’avís americà a Andorra, al sistema financer andorrà, a les praxis de l’època en la plaça bancària, tota, va servir d’excusa per justificar l’atac a BPA que al seu tomb va servir per intentar descobrir els milers de milions que l’independentisme català, suposadament, hi tenia amagats”

L’avís americà a Andorra, al sistema financer andorrà, a les praxis de l’època en la plaça bancària, tota, va servir d’excusa per justificar l’atac a BPA que al seu tomb va servir per intentar descobrir els milers de milions que l’independentisme català, suposadament, hi tenia amagats. Andorra es va posar al servei d’Espanya i hauria facilitat l’aniquilació del banc institucionalment més feble. El menys andorrà o el que estava menys interconnectat amb les famílies de més pota negra. És va passar del tot a una part per interessos espuris.

I si això es pot afirmar així, és perquè el problema sempre ha estat la plaça financera. El sistema de país. La manera de fer. La reminiscència històrica. I és clar que hi ha bancs al país que tenen molta més història que la que tenia BPA i, en conseqüència, molta més probabilitat, ni que sigui per un tema d’anys i passat, de tenir morts a l’armari, que és clar que els tenen per molt que s’intentin silenciar. Al 2014 el problema era el sistema. Al 2023 Europa continua indicant que el sistema segueix fallant, que no dona prou garanties. Caldrà estar atents si el missatge és només per a Mònaco, com alguns analistes i responsables polítics consideren, o si realment la comunitat internacional dubta de veritat de la seriositat del Principat.

Perquè si realment Europa dubta ara de la seriositat del Principat com els Estats Units ho van fer el 2014, ja cal que Andorra es calci bé. I aquesta vegada no serveix BPA com a boc expiatori perquè BPA ja se la van carregar. I això que llavors, com ara, el problema era de tots, de tot el sistema financer del país. I és que hi ha molt babau solt que no hi ha manera que ho entengui. O potser és que no es vol entendre.