L’acord d’associació amb la Unió Europea simbolitza una pregunta fonamental per a Andorra: quin tipus de país volem ser en el futur? Aquest debat transcendeix la simple descripció del nostre estat actual o la nostàlgia del passat; es tracta de modelar de manera proactiva el futur que desitgem pel Principat.

Aquests darrers temps, una de les crítiques més constants al Govern ha estat la seva falta de proactivitat en la presa de decisions. Aquest acord representa un canvi en aquest patró, anticipant-se i preparant solucions per a desafiaments futurs, garantint que Andorra mantingui relacions sòlides i beneficioses amb el seu entorn més immediat.

“L’acord d’associació proporcionarà un marc clau per a la innovació i el desenvolupament dels nostres projectes”

Durant l’acte del Consell General, tant els excaps de Govern com l’actual van explicar que les crisis que hem enfrontat han estat superades gràcies a la bona voluntat dels estats veïns, en resposta a les peticions andorranes. No obstant això, no hi ha garanties que aquest suport continuarà en el futur. Hem de reconèixer la generositat de França i Espanya, especialment durant moments com la pandèmia de la Covid-19, quan van incloure Andorra en les seves distribucions de vacunes. Aquest suport, però, és similar al d’un bon amic del qual no es pot abusar constantment per demanar diners. És millor tenir un mitjà propi per progressar, i aquí és on entra en joc l’acord d’associació, que proporcionarà un marc clau per a la innovació i el desenvolupament dels nostres projectes. Efectivament, ningú no diversificarà l’economia andorrana per nosaltres, ni tan sols el Govern ho farà. No obstant això, amb l’acord d’associació, tindrem el suport necessari per explorar noves oportunitats tant dins com fora de les nostres fronteres, perquè sí, es mantindran les fronteres.

Pel que fa a nosaltres, les ciutadanes i ciutadans, estic profundament convençuda de la importància que siguem crítics sempre amb les decisions polítiques, ja que això no només beneficia el conjunt de la societat, sinó que també impulsa el Govern a actuar de manera més eficaç i a buscar solucions efectives als problemes reals de la població. Si bé, pel que fa a l’acord d’associació està deixant-se veure molt l’oportunisme polític, d’una banda, i una inseguretat cap al desconegut, totalment lícita, de l’altra. Tot i això, enfront d’aquests dubtes, és fonamental que dialoguem, compartim opinions i ens informem amb una ment oberta a nous arguments, evitant preconcepcions com, per exemple, la idea que la fiscalitat forma part de l’acord. No, la fiscalitat no forma part de l’acord. Està clar que el camí no serà fàcil i que molts aspectes hauran de transformar-se, sobretot en els nostres mètodes de treball, però els canvis no són sempre necessàriament negatius. No hem de perdre de vista que Andorra no és la mateixa que era el 1990, o m’equivoco?

L’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea representa molt més que un simple pas cap a una major relació amb Europa; és també una estratègia proactiva per assegurar la resiliència i la prosperitat d’Andorra i dels seus habitants en un món que està en constant evolució i ple d’incerteses. En un temps on les crisis poden emergir de qualsevol racó del món, aquest acord amb la UE proporciona al Principat una plataforma sòlida per encarar els desafiaments futurs i prosperar en un context globalment interconnectat. Però en última instància, la decisió de seguir aquest camí recau en tots nosaltres, no solament en un grup polític determinat. Per tant, és essencial que actuem amb responsabilitat pel futur d’Andorra.