Els darrers estudis situen a la Massana com una de les parròquies amb major creixement urbanístic d’Andorra. Temps enrere, aquest fet seria considerat, en general, un èxit i motiu de celebració. No obstant, avui en dia, la balança s’inclina més aviat cap als ‘contres’. Darrerament s’ha visualitzat aquest afer amb la ‘mediàtica’ promoció urbanística prevista al poble d’Arinsal, no obstant, aquest projecte no és res més que un simple exemple de la creixent problemàtica que afecta al conjunt de la Parròquia, així com a la resta d’Andorra.

La darrera revisió del POUP massanenc data del 2016, un període on encara ens llepàvem les ferides de la trompada econòmica mundial del 2008 i precisament el desenvolupament urbanístic era un gran al·licient per a la recuperació econòmica tant a nivell públic com privat. La construcció proporcionava feina a múltiples sectors i l’augment de la població també tenia un benefici directe tant pel teixit econòmic com per les arques públiques.

Ara la situació és ben diferent, i veiem amb preocupació els efectes que ja estem notant fa temps degut a la fal·lera constructiva i, sovint, vinculada a la especulació. Alguns comuns s’han anticipat als futurs estudis de càrrega ja sigui amb modificacions més restrictives dels respectius POUPs com amb estudis propis que posen de manifest el que ja era evident: No podem continuar així.

“L’administració té el deure d’emprendre totes les accions necessàries, i d’immediat, tot i que moltes no esdevinguin del tot populars, per assolir un creixement molt més equilibrat i adequat amb els recursos naturals i les infraestructures públiques. Hem de ser valents i pensar en el futur que volem pels nostres fills”

A la quantificació d’impactes de la ‘Revisió de la Diagnosi Ambiental’ que s’adjunta al mencionat POUP de la Massana, s’evidencia l’alta afectació que l’actual Pla Urbanístic pot provocar, i, de fet, està provocant, en hàbitats de conservació prioritaris, arbres i arbredes singulars o terrenys agrícoles i ramaders, entre d’altres. A més, en aquest punt no es preveu l’impacte que pot tenir, per exemple, la proliferació de parcs fotovoltaics privats, la qual cosa també podria afectar a zones d’interès botànic i faunístic o del gall de bosc.

A nivell de recursos hídrics,  el mateix document posa en evidència la possible insuficiència en l’abastiment d’aigua de cara el 2030, sobretot en èpoques de sequera, que, com ja estem copsant, són exponencialment més freqüentes.

L’administració té el deure d’emprendre totes les accions necessàries, i d’immediat, tot i que moltes no esdevinguin del tot populars, per assolir un creixement molt més equilibrat i adequat amb els recursos naturals i les infraestructures públiques. Hem de ser valents i pensar en el futur que volem pels nostres fills.

Esdevé crucial, per exemple, augmentar el percentatge dels terrenys de cessió obligatòria al comú, que a la Massana actualment és tan sols del 5%. Es reduiria la massificació de les parcel·les, i permetria al comú disposar de més terreny públic per a equipaments. Per exemple, al projecte urbanístic d’Arinsal, el terreny de cessió amb prou feines ocupa l’actual emplaçament del telecabina. Amb un major percentatge, s’hauria pogut equipar un aparcament públic soterrat amb una plaça del poble adjacent al telecabina, la qual cosa ja hauria amabilitzat notablement el projecte previst i el poble n’hauria pogut obtenir un bon retorn.

Sempre que sento a parlar de creixement, sostenibilitat i medi ambient, em ve al cap la frase del polític liberal eslovè Janez Potocnik: “Si creus que l’economia és més important que el medi ambient, intenta aguantar la respiració mentre comptes els teus diners”.