Ahir vam aprovar la nova llei de l’auditoria de comptes, que arriba 16 anys tard i que s’aprova ara. En primer lloc, i abans d’entrar en el que els socialdemòcrates pensem sobre aquesta llei, m’agradaria tornar a agrair públicament el treball que s’ha fet des del Col·legi Oficial d’Economistes, tant pel que fa a la redacció del text (que ens consta que hi han estat implicats en gran part), com per l’ajuda que ens ha donat al nostre grup parlamentari en donar-nos la seva opinió sobre la llei i per l’ajuda en les esmenes. Agraïm la seva disponibilitat en tot moment, així com el tarannà dialogant que han tingut.
Ahir vam votar a favor per responsabilitat, perquè no podem estar sense una llei d’auditoria; per què és una llei que fa molts anys que demana el sector; i perquè és un bon inici, tot i no estar d’acord amb el 100% de la llei.
I no ho estem per què, com passa amb tants altres textos i malauradament ja ens tenen acostumats des de la majoria i el Govern, és bastant probable que en uns anys s’hagi de reobrir per la incomprensible voluntat de voler auditar el menys d’empreses possibles.
Sí, perquè els llindars que es tindran en compte suposarà que menys d’1% de les empreses (0,9% per ser exactes) sigui les que s’han d’auditar, xifra que suposa gairebé la meitat de les que s’audita actualment.
“Ahir vam votar a favor per responsabilitat, perquè no podem estar sense una llei d’auditoria”
No entenem perquè una llei que s’ha fet amb els sectors implicats se’ls afirma que aquests llindars estan alineats amb els europeus i amb els països semblants als nostres en economia i mida. Quina és o pot ser la intenció o la manca de voluntat per la seva part? Des del nostre grup parlamentari per més voltes que li donem no ho podem arribar a entendre.
Si volem ser transparents com la mateixa llei remarca siguem-ho en la forma i en el fons, i per això vam presentar una reserva d’esmena on demanàvem que les auditories es facin a empreses que tenen almenys 25 treballadors i no 50, com vol el Govern. Andorra és un país format per les petites i mitjanes empreses, no per grans multinacionals.
Malauradament, no hi ha hagut canvi d’opinió. És una llàstima no poder tenir una llei que s’acorda amb les persones implicades. Esperem que d’aquí en endavant, les lleis treballades i pactades amb les persones i societats implicades (siguin quines siguin) tinguin més sort quan es tractin amb la majoria.
M’agradaria acabar dient-li al Col·legi d’Economistes, que ho hem intentat, però que com ja ens esperàvem DA i CC no han volgut. Espero que a vosaltres us donin millors o més explicacions que a nosaltres.