L’inici de curs s’apropa i el Govern d’Andorra, com els altres països de l’entorn, es planteja la qüestió de la vacunació dels menors contra la Covid amb vacunes experimentals aprovades de manera condicional per l’EMA (agència del medicament europea). Al meu entendre, cal que els que prenen decisions polítiques per la seva població i els ciutadans es facin les preguntes següents. Primer: si els menors poden estar considerats com una població de risc davant de la Covid? Segon: quin benefici/risc de les vacunes tenim pels menors basant-nos en les dades de farmacovigilància de la UE i dels Estats Units desglossades per tipus d’efectes secundaris (lleus i greus) per patologia, per franja d’edat i per tipus de vacuna? Tercer: quina letalitat aparent tenim de les vacunes Covid pels menors en base de les mateixes dades? Quart, quina és l’eficàcia actual de les vacunes tenint en compte la gran mutació del virus i els elements nous de l’actualitat científica?
Fins ara les autoritats havien triat la vacunació massiva, no selectiva, pels adults, amb la posada en marxa d’uns ‘vacunòdroms’ on es vacunen les persones, una darrera de l’altra, sense verificar prèviament el nivell d’anticossos de cadascuna d’elles. Recordem que aquest punt de verificació del nivell d’anticossos fa objecte de debat científic com també el de la vacunació massiva.
Actualment a nivell mundial, podríem dir que, quant a la comunitat científica, hi ha dos corrents de pensament. D’una banda, la ideologia de la vacunació massiva per a tothom inclús nadons, nens, i dones embarassades (la vacuna percebuda com a única manera de lluitar contra el virus). De l’altra banda, un altre pensament científic que diu vàries coses interessants d’escoltar com a mínim per fer la seva pròpia idea. Què diu? Tenint en compte la supervivència del virus xifrada al 99,8% i de la mortalitat i de la letalitat baixíssimes del virus, diu que la vacunació selectiva pels col·lectius més vulnerables, fràgils, és la més raonable ja que el benefici de la vacuna seria superior al risc.
“Amb aquest context d’incertesa, la mutació ràpida del virus i l’alt nivell de contagi malgrat la vacunació massiva dels adults no podem pensar de manera binaria PROVACUNA o ANTIVACUNA i hem de deixar les persones decidir sobre la seva salut en ple coneixement. Hi ha una pregunta essencial al meu entendre: vacuna per qui? Cal reflexió, anàlisi de les dades UE. Com diu la gent gran amb tota la saviesa del món: ‘A poc a poc i bona lletra’”
De fet, els científics que pensen així defensen el consentiment informat i la llibertat de vacunar-se o no tenint en compte que és un protocol experimental. Recomanen estudiar per cada persona el benefici/risc de la vacuna. Recorden les preguntes bàsiques del món de la medecina pel que fa les vacunes de manera general: Vacunes per qui? Per quin lloc? Quan? Per quin període de l’any si hi ha temporalitat del virus? Quin benefici/risc per la persona segons l’edat, l’estat de salut etcètera? Expliquen, per exemple, que no tindria sentit vacunar una persona contra la febre groga si no viatja mai en certes zones del món (Àfrica...) o vacunar la gent de la grip en ple estiu.
També encoratgen a la utilització de molècules com l’Ivermectina o el tractament de l’Hidroxicloroquina (H) associada a l’Azitromicina (A) que, receptades de manera precoç, ajudarien a una bona recuperació de la persona infectada amb símptomes importants segons alguns estudis científics. De fet, a Andorra, a l’inici de la pandèmia, es donava al centre Covid el tractament H+A. Per tal de verificar l’eficàcia de l’H+A es va fer un excel·lent estudi andorrà elaborat pel SAAS que es va compartir amb la comunitat científica internacional. Què diu aquest estudi? Que el 88,6% de la gent gran infectada tractada amb aquestes molècules es va curar i només un 38,1% per la mostra que no havia rebut aquest tractament experimental. Aquests resultats oficials van en la línia dels centenars d’estudis científics publicats arreu al món. La pregunta és: el ministeri ha comunicat als metges d’Andorra aquest estudi per tal que els professionals de la salut en tinguessin coneixement ?
Per acabar, insisteixen sobre el fet que cal recordar primer que, a diferència de la gent gran, els nens no representen una població en risc de SARS-CoV-2. De fet, s'han fet molts estudis sobre la població pediàtrica, sobretot pel professor Robert Cohen a l'hospital de Créteil i a les escoles primàries de Crépy-en-Valois per part de l'Institut Pasteur. Explica el doctor Robert Sebbag, especialista en malalties infeccioses de l'Hospital Pitié-Salpêtrière, que els estudis demostren que quan els nens contrauen el virus gairebé no hi ha perill, cap forma greu. Experts com el professor Bernard Scola, de l’IHU Méditérranée Infection, desaconsellen la vacunació dels menors precisant que les vacunes són experimentals, i que el risc de la vacuna seria superior al benefici. Alerten dels efectes secundaris greus publicats per la farmacovigilància de la Unió Europea de les vacunes per la població infantil. Davant d’aquestes declaracions preocupants, vaig encomanar a uns científics del CNRS francès, un informe de farmacovigilància basat en les dades de la UE i dels Estats Units per saber el risc real de les vacunes a curt termini per la població infantil i adolescent. Informe que compartiré amb els electes del país per tal d’ajudar l’executiu a prendre la bona decisió.
Per acabar, aquests científics lamenten que l’eficàcia real de la vacuna, per culpa de les variants, no sigui la que esperava la comunitat científica. De fet, ara se sap, gràcies als centres de recerca públics com IHU Méditérranées Infection, que la vacuna no para el contagi i que la càrrega viral d’un vacunat és igual a la d’un no vacunat. En aquesta línia, podem constatar com certs països, com per exemple Islàndia, demanen un test negatiu a tothom, als no vacunats i als vacunats per entrar al seu territori. Els països capdavanters, com Islàndia i Israel, pel tema de la vacunació massiva, es troben aquest agost amb un alt nivell de contagi. Només cal veure la web del CDC de l’agència federal dels Estats Units de protecció de la salut que situa aquests països en zona vermella de alt risc Covid.
Amb aquest context d’incertesa, la mutació ràpida del virus i l’alt nivell de contagi malgrat la vacunació massiva dels adults no podem pensar de manera binaria PROVACUNA o ANTIVACUNA i hem de deixar les persones decidir sobre la seva salut en ple coneixement. Hi ha una pregunta essencial al meu entendre: vacuna per qui? Cal reflexió, anàlisi de les dades UE. Com diu la gent gran amb tota la saviesa del món: “A poc a poc i bona lletra”.