El poder de l’oratòria

Miquel Català opinador

Miquel Català

Membre de la Secció Jove de Demòcrates

Comentaris

Fa molt temps que participo en debats i m’he fixat en el fet que hi ha elements clau perquè el teu discurs sigui persuasiu: el to, el moviment corporal, conèixer el públic... Amb l’art de l’oratòria no es neix, és una habilitat que has d’anar entrenant, i l’aprens a través de prova i error. És una habilitat que mai es dominarà al 100%, ja que sempre es van aprenent noves tècniques partint de noves situacions.

S’ha d’entendre que les paraules tenen poder i, quan es tracta de parlar en públic, aquestes han d’entretenir, sí, educar, també, però sobretot emocionar, perquè quan emociones ets capaç d’entretenir i educar al mateix temps. Si no transmets emoció al públic, és impossible comunicar.

Primer de tot, abans de començar a parlar, considero que és essencial fer-se aquestes tres preguntes: a qui ens dirigim, com ho fem i on estem? Tot això per adequar el discurs al públic, el qual s’ha de conèixer bé perquè sigui persuasiu.

Per exemple: si has de fer una conferència sobre la tala d’arbres a un grup d’ecologistes, no ataquis les seves opinions, sinó que, a través del teu discurs, fes-los reflexionar.

Per poder fer el millor discurs persuasiu, hem de saber el tipus de personalitats que existeixen, les quals Thomas Erikson, expert en interpretació de patrons de comportament i anàlisi de la personalitat, ordena per colors. Un cop ho tinguem, sabrem com poder connectar a través del to i les formes.

En primer lloc, tenim les persones vermelles: són directes, volen rebre la informació sense històries, ni moltes dades; aquestes persones, a l’hora de parlar, provoquen i imposen autoritat.

En segon, les persones grogues: gent espontània i entusiasta, que vol entreteniment. S’ha de mostrar empatia vers aquestes, amb aquestes persones es veu com no sempre és necessari utilitzar paraules complexes, sinó fer un discurs còmode, que enganxi.

“S’ha d’entendre que les paraules tenen poder i, quan es tracta de parlar en públic, aquestes han d’entretenir, sí, educar, també, però sobretot emocionar”

En tercer, les persones blaves: analítiques, ens hi hem de dirigir de manera pràctica i clara, donant dades, sense històries ni metàfores.

Finalment, persones verdes: sensibles i reservades, quan els hi exposem ho hem de fer de manera empàtica, dient una cosa que les faci reflexionar, explicant una història com a metàfora.

Amb això, Thomas Erikson ens convida a explorar les nostres pròpies característiques i com interactuem amb la gent que ens envolta. Quin tipus de persona ets tu? Quin tipus de color té la teva personalitat?

El segon pas per tenir un discurs persuasiu és el moviment corporal. És essencial acompanyar el discurs amb la gesticulació i el moviment, sobretot el de mans, que no pot ser incoherent i ha d’acompanyar les paraules. Segons una formadora de debat que vaig tenir, les mans no poden sobresortir d’un quadre, i aquest comprèn de les espatlles fins a la cintura; també destacar la importància de separar els colzes del cos, ja que al voler moure les mans és comú que es quedin tota l’estona amunt i amb els braços enganxats al cos com si estiguessis fent el sermó de missa.

En últim lloc, com caminar per la sala? Si tens nervis, sempre pot ajudar per començar una ‟postura anclaˮ. Si tens un faristol, començar amb les mans sobre aquest, però és molt important que això duri poc, és només per perdre els nervis, així com per evitar el balanceig del cos. Després és essencial caminar per la sala; a l’hora de fer-ho no s’ha de distreure el públic passejant de punta a punta, hem de dividir l’espai en tres blocs i anar d’un en un, per així integrar a tot el públic.

Per connectar bé amb el públic (o amb aquella persona a la qual estàs exposant del teu discurs) és important utilitzar el poder visual, mirar-los als ulls mentre parlem. Hi ha gent a qui li imposa una mica fer això, i en connectar la mirada es bloquegen, per això recomano mirar la front de la persona a l’hora de parlar, ja que sembla que els miris als ulls, però no. D’aquesta manera, tu estàs més tranquil a l’hora de parlar -ja que no hi ha contacte visual-, i l’oient se sent integrat, pel fet que apuntes la veu cap a ell.

Hi ha molta gent que parla de pressa pels nervis, motiu pel qual els experts en oratòria recomanen parlar amb el diafragma. És relativament fàcil un cop li agafes el punt -hi ha mil vídeos a YouTube explicant com es fa-, i és molt important dominar-ho per així poder projectar bé la veu.

En conclusió, el domini de l’art de l’oratòria és una habilitat inavaluable en diversos àmbits de la vida. Cal recordar que el camí cap al mestratge en la parla pública requereix pràctica constant i disposició per aprendre de cada experiència. En enfrontar el desafiament amb determinació i perseverança, estaràs capacitat per destacar en qualsevol situació de comunicació oral.

Comentaris (12)

Trending