Llegides les manifestacions del president del PS al digital Altaveu, voldria plantejar algunes precisions.

El comitè local d’SDP a Encamp va mantenir diverses reunions presencials, alguns intercanvis de missatges i nombroses converses telefòniques amb dos dels representants del PS a la nostra parròquia, i en una d’elles també amb la participació d’un membre representant de Concòrdia.

Tot i que en un principi estàvem d’acord, semblava, en presentar una llista conjunta SDP/PS, ens vam trobar amb les maneres de fer que complicaven la concreció. Vam veure, i viure, com es vetava a diverses persones de la “hipotètica” llista, que encara no havíem elaborat.

Al mateix temps, el PS d’Encamp, mantenia converses d’amagat nostre amb Agrupament Encampadà, sense explicar-nos res, tot i que al capdavall no va fructificar aquella aliança en la qual no ens hi volien. I aquesta no és una afirmació meva, sinó de la candidata del PS d’Encamp, en una conversa mantinguda en una trobada a la seu d’SDP el dia 2 de novembre amb membres del nostre comitè.

“Tot i que en un principi estàvem d’acord, semblava, en presentar una llista conjunta SDP/PS, ens vam trobar amb les maneres de fer que complicaven la concreció”

Nosaltres teníem unes idees i una proposta de programa, però passaven les setmanes i no assolíem un acord per presentar una llista conjunta: el PS d’Encamp ens havia bandejat.

Arribat el dia límit de presentar una llista, i com els representants del PS a Encamp no havien dit res, atès el programa i el treball fet durant els quatre darrers anys, es va decidir donar el nostre suport a Units per al Progrés + Demòcrates + Independents.

No cal doncs parlar de ball de cadires, pèrdua de confiança i maneres de fer. El president del PS, Pere Baró, hauria d’explicar com és que a les 8 del matí del dia 10, just hores abans de presentar llistes, una candidata del PS anava oferint llocs a algunes persones, les quals no van acceptar.

I, remat final, aquell mateix matí la candidata ara electa, ens va demanar, a misses dites, fer una llista conjunta, cosa que per coherència no podíem acceptar de cap de les maneres. En el nostre comunicat del dia 14 de desembre ja ho vàrem deixar clar.

En conclusió, ni Pere Baró, president del PS, té la socialdemocràcia en propietat, ni com a marca registrada, ni li reconeixem cap autoritat política per repartir certificats de progressisme.