En aquest escrit intitulat “Fi de la Neutralitat d’Andorra” (ISBN 978-99920-3-321-0) ja al mes de març del 2002, havia explicat:
1. Sancions europees (UE) contra Rússia i l’efecte bumerang
En aquest escrit intitulat “Fi de la Neutralitat d’Andorra” (ISBN 978-99920-3-321-0) ja al mes de març del 2002:
la forta dependència d’Europa en energia i en matèries primeres russes,
· el risc de penúries greus en cas d’asfíxia econòmica a nivell europeu de Rússia
· la previsió d’una inflació galopant amb el conflicte
· i de l’augment de l’empobriment de les llars i de les empreses de la zona euro.
La Inflació, és a dir, l’augment generalitzat dels preus dels productes, era previsible si mirem la política monetària del Banc Central Europeu (BCE). Efectivament, la creació monetària de la BCE, en marxa des de la crisi del 2008, i molt accentuada amb la gestió de la crisi de la Covid, ha alimentat la inflació.
Inflació agreujada per la decisió d’Europa d’adoptar sancions econòmiques fortes contra Rússia. Com ja sabeu Rússia és un dels més grans proveïdors en energia i en matèries primeres del món i sobretot de la UE: gas, petroli, cereals, fertilitzants agrícoles, níquel, alumini, fusta, carbó, paladí i altres. És interessant veure d’on ve aquesta dependència.
2. La tria de la UE per les energies verdes i dependència a fora per les energies fòssils
No oblidem que molts països de la UE necessiten adquirir gas de fora per la calefacció, per la seva industria i per produir electricitat. De fet, Europa havia decidit reduir el seu pressupost per la recerca d’energies fòssils, gas natural i petroli, apostant fermament per les energies renovables, la qual cosa ha creat una gran dependència pel que fa el gas de cara a l’exterior i particularment el gas de Rússia.
També en paral·lel, molts països havien pres la decisió d’aturar l’energia nuclear per la producció d’electricitat. Recordem l’historia del prototipus del reactor nuclear el més gran del món, Superhénix, una promesa tecnològica francesa allotjada en la central EDF de Creys-Malville en Isère França en curs de desmantellament. L’informe 439 de la comissió d’enquesta del Sénat francès sobre la política energètica explica l’aturada de Superphénix, una decisió greu per França. Aturada decidida pel Govern francès l’any 1997 sense consultar el parlament ni els ciutadans. Alguns havien vist en aquesta decisió un component electoralista i una aproximació política amb els ecologistes. Recordem l’incendi del local que conservava els manuals del prototipus Superphénix l’any 2020.
També hi ha l’episodi del tancament de la central nuclear Fessenheim i de les declaracions polítiques d’uns quants tancaments més. Uns anuncis que haurien provocat dues coses: primer la manca de manteniment d’EDF de les centrals ja que el tancament estava anunciat a nivell polític i de l’altre la desafecció dels joves talents per ser enginyer nuclear. Cosa que ha generat una penúria d’enginyers nuclears.
Totes aquestes decisions energètiques de la UE han conduit a la gran dependència energètica d’Europa cap a l’exterior.
La realitat del mercat és la següent. Tot el que Europa no compra a Rússia, d’altres països ho compren a baix preu i ho tornen a vendre a Europa efectuant un marge abissal a la revenda. Com diu la frase popular “la desgracia dels uns fa la felicitat d’altres”. Davant d’aquest escenari, els països de la UE i també ANDORRA ja demanen a les empreses i a les llars fer uns estalvis energètics tot i desitjant un hivern no massa fred.
3. Qui paga la factura de les decisions polítiques de la UE ?
El que em sorprèn és que, sovint, els polítics al poder, que representen en general un petit fragment del cens, apel·len a la responsabilitat dels ciutadans quan són ells, sense consultar els ciutadans, que prenen decisions. Podem constatar que els Estats segueixen la corrent de la UE i la veu de la presidenta de la Comissió europea, Ursula Von Der Leyen. Una senyora que va rebutjar de fer públic els sms intercanviats amb el president de Pfizer pel que fa la negociació de UE per la compra de les vacunes de la Covid. Fet que ha portat la mediadora de la UE a iniciar una investigació. Però sense resultat ja que els missatges havien desaparegut segons la premsa europea. Arran del rebombori, la màxima autoritat de la UE ha perdut la confiança d’una part dels diputats europeus que es plantegen fer una acció legal davant de les estàncies judicials de la UE .
Abans de decidir sobre les sancions contra Rússia, calia consultar el poble via referèndum. Perquè al final qui paga els plats trencats de les decisions dels dirigents polítics són sempre els ciutadans. Són ells que perden o que guanyen en base de les accions polítiques de les majories al poder.
El panorama econòmic no apel·la a l’optimisme per Europa:
· pèrdua de valor de l’Euro,
· pujada del tipus d’interessos de la BCE per intentar atenuar la inflació,
· endeutament important dels Estats de la UE,
· indici de malestar econòmic amb l’anunci preocupant d’algunes fàbriques i empreses de la UE del sector secundari que volen aturar la seva producció de productes per culpa de l’augment del preu de l’electricitat i de les matèries primeres.
A tal punt que alguns països de la UE, seguint l’exemple d’Hongria, podrien canviar de rumb envers Rússia. Com havia dit en el meu llibre, la dependència de la UE cap a Rússia és molt més forta que de Rússia cap a la UE.
4. Què pot fer Andorra en aquest context difícil ?
Malauradament, Andorra no està en una bombolla, protegida. El Govern actual hauria de preparar-se per una crisi major, elaborar un pressupost de final de legislatura realista pel 2023 amb uns ingressos a la baixa, intentar fer estalvis eliminant les despeses supèrflues i sobretot ser coherent: no pot ser que l'Estat demani als ciutadans fer estalvis d'electricitat quan el mateix Govern subvenciona la compra de vehicles elèctrics. Podria rebaixar també els alts salaris dels càrrecs de confiança i dels polítics com es va fer durant la pandèmia entre altres i sobretot guardar els diners per protegir les famílies i les empreses de la tempesta econòmica que ens ve a sobre per no fer com el Titànic: tocar el violi mentre el vaixell s’enfonsa.