El dol és una experiència universal, però no tots els tipus de pèrdua són tractats de la mateixa manera. Una de les formes de dol més silenciades i estigmatitzades és el dol perinatal, que es refereix a la pèrdua d’un nadó durant l’embaràs o poc després del naixement. Aquesta experiència, profundament dolorosa, sovint és ignorada o menystinguda per la societat, la qual cosa agreuja el patiment dels pares que passen per aquesta tragèdia.

“El silenci que envolta el dol perinatal no només perpetua la invisibilitat d’aquesta experiència, sinó que també té un impacte negatiu en el procés de dol dels pares afectats”

Quan parlem de dol, sovint pensem en la pèrdua d’un ésser estimat que ha viscut una vida plena o, almenys, ha arribat a la infància o l’edat adulta. Però què passa quan la pèrdua succeeix durant l’embaràs o poc després del naixement? El dol perinatal inclou aquestes pèrdues, que poden ocórrer en qualsevol moment durant la gestació o en les primeres setmanes de vida del nadó.

Tot i que aquesta experiència és més comuna del que podríem imaginar, sovint es veu envoltada de silenci. La societat sovint no sap com reaccionar davant aquestes situacions. Les pèrdues perinatals es consideren sovint un tema tabú, i els pares que les pateixen poden sentir-se sols, incompresos i desprotegits. Aquest silenci pot derivar de diverses raons, incloent-hi la incomoditat que provoca parlar de la mort d’un nadó i la manca de consciència social sobre la importància de reconèixer aquestes pèrdues com una forma legítima de dol.

El silenci que envolta el dol perinatal no només perpetua la invisibilitat d’aquesta experiència, sinó que també té un impacte negatiu en el procés de dol dels pares afectats. Quan una persona que ha patit una pèrdua perinatal no se sent capaç d’expressar el seu dolor o de rebre suport, pot experimentar sentiments d’aïllament, culpa i ansietat.

La manca de reconeixement social del dol perinatal pot conduir a una “pèrdua no reconeguda”, un concepte que descriu la situació en què el dol no és validat per la societat. Això pot fer que els pares se sentin com si no tinguessin dret a estar tristos o a expressar la seva pena, especialment si la pèrdua ha ocorregut en les primeres etapes de l’embaràs.

Amb l’objectiu de donar visibilitat al dol perinatal, l’any 2018 neix Petits Estels d’Andorra, associació sense ànim de lucre que ofereix suport emocional i psicològic a les famílies afectades i que, alhora, treballa per sensibilitzar la societat sobre la importància de reconèixer i abordar aquestes pèrdues amb la compassió i el respecte que mereixen.

Trenquem el silenci!