Molts dels lectors em coneixereu per la meva àrdua feina com a jove periodista andorrana, però, en aquesta ocasió, us escric com a voluntària de l’associació Projecte Vida. Ara fa més de 2 anys que un grup de dones va engegar -un dilluns 31 de gener de 2022- l’entitat per trencar l’estigma de les addiccions al Principat d’Andorra i ajudar activament a les persones afectades. D’ençà que van començar, vaig sumar-me ajudant-los a donar visibilitat a cada pas que emprenien. El perquè és molt simple: quan era menor d’edat vaig “refugiar-me” en l’alcoholisme (però això ho deixem per un altre article, millor). Al començament, em limitava a cobrir les iniciatives, i, fins i tot vaig tenir el plaer de poder entrevistar el gran actor i doblador català, Roger Pera! Ara bé... hi havia una part de mi que no se sentia completa.

Vaig estar un temps donant voltes fins que l’abril de 2023 vaig fer el meu primer pas: vaig decidir trucar a totes les persones que van conviure amb la Laia “alcohòlica” del passat. Recordo que vaig contactar amb més de 40 persones i el retorn que vaig rebre va ser el contrari del que m’esperava... La majoria -per no dir gairebé tothom- es va sorprendre de la meva iniciativa personal. “Ets molt valenta”, “Admiro la teva força de voluntat”, “No hi ha res a perdonar, érem joves i són coses que passen”, “M’alegro que estiguis fent aquest treball personal per recuperar-te i millorar”; em deien molts. També va haver-n'hi més d’un que va interpretar-ho com una mena de “carta de suïcidi” i, per evitar malentesos, ja anticipava que no tenia res a veure amb això... Aquest va ser el primer pas personal que vaig fer per poder parlar avui dia obertament de la Laia que vaig ser durant l’adolescència.

“L’abril de 2023 vaig fer el meu primer pas: vaig decidir trucar a totes les persones que van conviure amb la Laia ‘alcohòlica’ del passat”

Per implicar-me més activament en l’entitat vaig oferir-me de voluntària a la Fira d’Andorra de 2023, assisteixo regularment als Grups d’Ajuda Mútua per treballar les meves addicions i vaig participar en algun club de lectura en col·laboració amb l’editorial Yonki Books. Precisament, un dels llibres que em va fer reflexionar sobre la presència de l’alcohol al llarg de la nostra vida es titula '¿Cuánto bebes? El alcohol y tu salud' de David Nutt. Llegint vaig trobar eines per aprendre a perdonar-me i per emprendre la iniciativa del repte Dry Holiday Season Challenge. I és que Nutt reflexiona sobre l’acceptació social centenària de l’alcohol: la beguda predilecta per socialitzar, celebrar esdeveniments i la “medicina màgica” per combatre qualsevol dolència. Però, realment és imperatiu consumir en aquestes situacions? Per què simplement no gaudim del moment amb els que ens envolten o aprenem a demanar ajuda quan no estem bé? Realment és necessari beure per poder “ser tu mateix”, “deixar-te anar” o “pal·liar el dolor”? No. Després de llegir sobre la iniciativa Gener sec, se’m va acudir proposar-ne una de similar però sense una data límit: el repte de mantenir-se sobri i serè en celebracions que fomenten el consum com si es tractés d’un element essencial per a l’ocasió.

L’1 de desembre de 2023 vaig publicar la meva iniciativa a les xarxes socials, ja que vaig considerar que el darrer més de l’any és quan hi ha un consum desmesurat i general de moltes addicions.

La meva experiència amb el repte Dry Holiday Season Challenge, va ser bastant rocambolesca. La meva mare, que estava al corrent de la meva idea, em va donar el seu suport des del minut u i per primera vegada vam brindar el nou any sense alcohol. Ho vam fer amb una beguda espumosa sense alcohol d’una marca francesa que tenia com a imatge central un préssec i una alerta que insistia que era “alcohol sans alcohol”. Evidentment, podria haver brindat amb la famosa ampolla per als infants, Pinky, però buscava alguna cosa diferent... Va ser una odissea trobar una alternativa al referent, però ho vaig aconseguir.

Per Nadal volia dur a la meva família de pagès una ampolla per què qui volgués pogués provar-ho, però amb les presses me'n vaig oblidar. Per dinar, vaig tenir poques opcions: aigua, sifó, tònica o sucs. Com era habitual, hem van oferir beure vermut, vi i, per a les postres, brindar amb cava, però m’hi vaig negar. Al principi, es van mostrar estupefactes, ja que mai havia refusat consumir aquests productes en família, però després d’explicar-los el meu objectiu personal van respectar la meva decisió i algun d’ells em va felicitar per la meva “força de voluntat”. I és que al final, tot és qüestió d’un mateix, de les decisions que prenem. És difícil, ho sé, però no hi ha res impossible, i malgrat que la societat ens bombardegi amb anuncis que fomenten “la il·lusòria necessitat de beure per passar-s’ho bé” i ens lliguin certes tradicions; som persones lliures i conscients, capaces de prendre decisions.

Sumeu-vos al repte de no beure o fer-ho en moderació per gaudir dels moments de la vida serens i sense haver de passar per la desagradable experiència dels buits mentals i el malestar físic per l’abús del consum de substàncies.

Només tenim una vida,
el temps no s’atura per a ningú.
Potser tothom et mira
però no podran usurpar el teu lloc.

Experimenta, sent i aprèn,
i no tinguis por a demanar ajuda per l’edat que tens.
Recorda que ningú va néixer ensenyat,
i sempre hi haurà una mà que estarà disposada a ajudar.

No estàs sol en aquest pou, mira amunt i veuràs la llum de la sortida,
només cal que obris bé els ulls i escullis el camí què realment vols seguir per la teva vida.