Dilluns vaig anar a la xerrada promoguda pel clúster d’Esports d’Andorra sobre l’abús sexual infantil en l’àmbit Esportiu.

Tots tres ponents van explicar de manera clara i concisa dades de recerques europees, periodisme d’investigació a Catalunya lligada a l’abús en l’àmbit esportiu i finalment, les lleis i reglaments a Andorra, amb els corresponents protocols i recursos existents.

Jo vaig ser abusada per una persona de la família quan tenia 8 o 9 anys, mai ho havia fet públic i la meva família no ho sap, potser ho llegiran en aquest article.
La persona que va fer l’abús ja és morta i jo ja fa temps que vaig fer un procés personal per tal de superar i transcendir aquest fet.

Està molt bé fer estudis, repliques d’estudis que s’han fet a la UE per tal de saber si a Andorra tenim les mateixes dades, un de cada cinc diuen, mateixa dada en l’àmbit esportiu que en altres àmbits.
Un de cada cinc infants és esfereïdor, tothom al seu voltant té, més aprop o més lluny, cinc infants coneguts...un@ d’aquests ha patit, pateix, o patirà un abús...diuen les dades... com pot ser que acceptem aquesta realitat tan surrealista?

“Un de cada cinc infants actualment pateix abús sexual infantil a Europa. Quin percentatge d’infants esdevé una persona que abusa? Siguem responsables i encarem el foc!”

S’estan millorant els protocols, les derivacions i la intervenció amb la víctima/ supervivent...tanmateix, ens diuen que aquest tipus d’abusos ha existit, existeix i existirà...que el què hem de fer és millorar la detecció i la intervenció..., com més aviat detectem, més aviat podrem ajudar i aturar l’abús. De veritat que no ens plantegem, com a societat i com a humanitat, anar al nucli del problema? Com pot ser que una persona humana, des del poder, l’engany i la manipulació, abusi d’una altra, i enfoquem tota l’energia en la persona abusada, perquè no pateixi més...i no ens enfoquem en l’arrel del problema, la ment i la conducta de la persona que abusa.

Estem sent molt àgils per tal d’apagar el foc el més ràpid possible...però potser seria més intel·ligent avançar-se i preveure aquest foc...fer un treball profund amb infants i joves que seran grans per tal que entenguin que no es pot fer foc a tort i a dret. Que una cosa és fer foc per escalfar-se i l’altra és anar provocant incendis.

Siguem serios@s i coherents si us plau.

Fent una una recerca potser podrem corroborar les dades i igualar-nos amb Europa. Molt bé. Em pregunto si no seria més útil i atrevit invertir aquests diners per començar a treballar amb les persones que han abusat, anant a fons en el comportament, entenent leș motivacions, transformant les creences, per tal d’anar transformant la societat cap a un lloc més cordial, més pacífic, més segur i més humà....guanyem-nos l’adjectiu d’humans.

Un de cada cinc infants actualment pateix abús sexual infantil a Europa. Quin percentatge d’infants esdevé una persona que abusa? Siguem responsables i encarem el foc!