Em permeto la llibertat d’inspirar-me en la posada en escena del president del grup parlamentari liberal Sr. Ferran Costa aixecant un paper a cada mà per mostrar el patètic plagi entre el discurs del cap de l’oposició i el text d’un polític espanyol.
Avui podem agafar a una mà un altre text espanyol. Concretament el brutal article de portada de ‘El País’ titulat “AFSI, el pequeño bufete andorrano que gestionó la cuenta de Guardiola y cientos de sociedades opacas a la sombra de Andbank”. A l’altre mà podem agafar el text de l’acusació de la fiscalia en la causa general contra BPA.
Sembla que la fiscalia hagi plagiat l’acusació contra BPA dels fets descrits contra AFSI/AndBank
Per posar les coses en context hem de partir del fet que en segons ‘El País’: “Los 11,9 millones de archivos internos de este y otros 14 despachos de abogados muestran la falta de controles sobre el uso de las estructuras que AFSI (el despatx suposadament vinculat a AndBank) ayudó a crear con Alcogal (el bufet de Panamà que centra els papers de Pandora)”. De fet, en l’acusació de la fiscalia contra BPA no existeix aquesta nombrossísima quantitat de documentació.
Fem una altra comparativa. Segons ‘El País’: “AFSI tenía 320 sociedades abiertas: 212 en Panamá, 102 en Belice, 5 en Islas Vírgenes Británicas, 1 en Seychelles” mentre que, segons el Diari d’Andorra, BPA tenia 51 societats a Alcogal.
Ara anem a comparar les dues acusacions principals de la fiscalia contra BPA per un costat i els suposats els clients de AFSI/AndBank per l’altre costat:
· Segons la fiscalia andorrana, Gao Ping era client de BPA i hauria format part d’una estructura criminal, encara que la justícia espanyola ja ha deixat clar que no era cap estructura criminal. Ara llegim el que diu ‘El País’ sobre AFSI, el despatx andorrà situat a l’edifici d’AndBank i suposadament vinculat a AndBank: “En marzo de 2017, AFSI escribió a Alcogal sobre Lelila INC. Quería disolver la sociedad ‘debido a publicación de información negativa sobre el titular… Al recibir la información de AFSI, Alcogal se da cuenta de que la información negativa es una noticia del diario Abc de 2015 donde se habla de la operación contra la mafia de Gao Ping, que envió a China de forma ilegal cerca de 70 millones de euros desde Andorra. El dueño de Lelila INC, Ángel Cisneros Pérez, es mencionado como ‘gestor de envíos de dinero para sus propias empresas, por un volumen total de 730.000 euros’. Los envíos de dinero de la trama de Gao Ping se remontaban a 2011.”
“Era ben sabut que existia documentació, era ben sabut que sortiria i porto temps avisant. Esdevé evident que DA s’ha equivocat -i molt- i que el futur d’Andorra està en joc. Prou és prou. I em sembla que Andorra no podrà pagar la factura ni la fractura que deixarà DA si Govern segueix pel camí negacionista de la realitat que Pandora posa sobre la taula”
És a dir que ara esdevé públic i notori allò que era ben sabut: que les operacions de Gao Ping també s’haurien fet des d’entitats andorranes altres que BPA. Un fet que ‘El País’ avui publica en portada.
· Segons la fiscalia andorrana BPA hauria blanquejat diners de petrolieres sud-americanes i diners de la corrupció sud-americana. Ara llegim el text de ‘El País’: “AFSI trabajaba también con clientes internacionales. A Luis Carlos Fernandes Afonso, director financiero de la Fundación Petros, vinculado a la petrolera Petrobras y al conocido caso de corrupción Lava Jato en Brasil, le había abierto una sociedad en 2011, Ode Investments Group. Es el año en el que, según los instructores del caso en Brasil, Alonso habría usado varias sociedades para ocultar fondos recibidos como sobornos”.
Però poca broma amb aquests fets. Deixant a part que la comparativa és tan ridícula que pot provocar que se t’escapi el riure, com els va passar als consellers de DA mentre Ferran Costa aixecava el text plagiat de Pere López amb una mà i l’original espanyol amb l’altra, Pandora posa a Andorra en un escenari crític. Senzillament per què evidencia la brutal inseguretat jurídica i institucional en la que ha entrat l’Andorra de DA. Els ‘Papers de Pandora’ duraran dies i sortiran moltes coses més. De fet, segons la premsa de Pandora, la major part de la documentació relativa a clients espanyols hauria passat a través de la societat andorrana AFSI suposadament vinculada a AndBank.
El perill per a Andorra és que els fets descrits per Pandora en relació a AFSI semblen plagis de les acusacions de la fiscalia contra BPA. En aquest escenari, em sembla que sols queden dos camins: o Govern i la fiscalia plega veles i s’assoleix un pacte amb els responsables de BPA i es considera que tots aquests fets formen part d’un passat on a Andorra l’optimització fiscal no era delicte, o la fiscalia hauria d’actuar contra AndBank a la vista de les proves aportades per Pandora. Un escenari que el sistema financer andorrà no suportaria.
Evidentment, queda un tercer camí: el de seguir tossudament contra BPA i no fer cas del que publiquen tots el diaris internacionals i, aleshores, Andorra quedaria confirmada com un territori d’inseguretat jurídica, com a mínim. I a esperar una sentència demolidora a Estrasburg. És evident que aquest camí seria la fi de la viabilitat econòmica d’Andorra.
Com vaig publicar fa unes setmanes, Govern ha de pactar. Era ben sabut que existia documentació, era ben sabut que sortiria i porto temps avisant. Esdevé evident que DA s’ha equivocat -i molt- i que el futur d’Andorra està en joc. Prou és prou. I em sembla que Andorra no podrà pagar la factura ni la fractura que deixarà DA si Govern segueix pel camí negacionista de la realitat que Pandora posa sobre la taula.