La cultura i les tradicions són el fil que uneix la història d’un poble amb el seu futur. A Ordino, una de les joies del nostre patrimoni immaterial és la representació de l’ ‘Ossa’, una tradició que, des de fa generacions, forma part de la nostra identitat col·lectiva. Tanmateix, les recents modificacions en aquesta festivitat plantegen un debat profund: com equilibrem la necessitat d'innovar amb l’obligació de preservar les nostres arrels?
Històricament, l’‘Ossa’ se celebrava el dia de Sant Esteve, després de l’ofici religiós, amb una escenificació a la plaça del poble. Els actors, ordinencs de naixement i cor, s’implicaven directament en una representació que reflectia l’esperit de la comunitat. La senzillesa del vestuari –pantalons de vellut, espardenyes, faixa i gorra– i l’ús del cap de l’ossa que es conservava a Cal Pauet transmetien fidelment l’essència d’aquesta tradició. Cada detall tenia un significat, cada moviment evocava una història compartida.
Un fet especialment rellevant d’aquestes celebracions era que el cost era assumit pels mateixos integrants de la comunitat. Igual que el carnaval, l’‘Ossa’ es finançava amb l’aportació directa dels joves del poble, sovint amb recursos molt limitats però amb una voluntat inqüestionable de mantenir viva la tradició. Aquest esforç col·lectiu no només garantia la continuïtat de la festa, sinó que també enfortia els lligams socials i el sentiment de pertinença.
Avui, però, aquesta connexió es veu amenaçada. Les darreres representacions han incorporat elements nous: vestuari diferent, coreografies afegides, músiques inèdites i fins i tot espectacles infantils paral·lels que, per molt ben intencionats que siguin, semblen desviar-se de l’esperit original de la festa. És cert que tota tradició evoluciona, però aquesta evolució hauria de basar-se en el respecte a les seves arrels, no en una transformació que n'alteri la identitat.
És fonamental entendre que les nostres tradicions no són només espectacles per al gaudi immediat, sinó dipòsits de memòria col·lectiva. No podem permetre que es converteixin en simples atractius turístics desproveïts de la seva profunditat cultural. La Unesco, que reconeix el valor del patrimoni immaterial, posa l'accent en la necessitat de mantenir viva l’autenticitat d'aquestes expressions. És aquí on recau la responsabilitat de les institucions: vetllar perquè les innovacions no desvirtuïn l’essència d’aquest llegat.
“És evident que la modernitat i la tradició poden coexistir, però aquesta convivència requereix un equilibri delicat i una reflexió profunda. Si no valorem i protegim les nostres arrels, què quedarà de la nostra identitat com a poble?”
Aquest fenomen no és exclusiu de l’‘Ossa’. Canvis en noms de llocs emblemàtics, mapes amb errors de toponímia o la creixent comercialització d’esdeveniments culturals són altres exemples que ens conviden a reflexionar. Cal preguntar-nos si estem disposats a sacrificar les nostres singularitats en favor d’una aparent modernitat o si preferim fer l’esforç de preservar-les per a les futures generacions.
Recuperar i mantenir el caràcter original de l’ ‘Ossa’ no és només un acte de fidelitat històrica, sinó també una oportunitat per reforçar el vincle entre la comunitat i el seu patrimoni. Això implica consultar les fonts vives –les persones grans que conserven el record de com era aquesta festa– i fomentar una participació activa dels veïns en la seva organització i execució. La preservació del nostre patrimoni hauria de ser una tasca compartida, no només de les institucions, sinó també de tota la societat.
És evident que la modernitat i la tradició poden coexistir, però aquesta convivència requereix un equilibri delicat i una reflexió profunda. Si no valorem i protegim les nostres arrels, què quedarà de la nostra identitat com a poble? Preservar la tradició no és un acte de resistència al canvi, sinó un compromís amb la nostra història, un compromís que esdevé més crucial que mai davant del creixement exponencial de la població. La cònsol d’Ordino ja ha advertit que el poble podria arribar a tenir fins a 15.000 habitants en un futur proper. Davant d’aquest escenari, mantenir viu el nostre patrimoni cultural és fonamental per assegurar que Ordino no perdi la seva ànima i singularitat.
Fem que l’‘Ossa’ continuï sent el reflex de l’ànima d’Ordino, no un miratge que només ens recordi el que un dia vam ser.
FOTOS: PERE RIBA LÓPEZ