Set anys llargs després de la maniobra que va portar la Banca Privada Andorrana (BPA) a la seva desaparició toca saber exactament què va passar. Qui i per què. La jutgessa d’Andorra (batlle) que investiga el cas de l’atac a la sobirania andorrana ha demanat als mateixos policies que al seu dia van auxiliar el fiscal general andorrà a buscar raons per intervenir l’entitat bancària andorrana i obrir tot un seguit de causes judicials en cascada en contra seva que, ara, aclareixin què hi va haver del cert en la denominada ‘Operació Catalunya’ i el desmantellament de BPA. Alguna cosa grinyola, això és ben cert. Però és hora que tot s’aclareixi d’una vegada.

“El que ha passat aquests darrers dies amb aquesta suposada reunió que la mateixa fiscalia espanyola s’ha afanyat a desmentir és un exemple més de ‘lawfare’. D’atacar des d’una mentida aparentment legal que evidencia que es va pel bon camí en l’obligació de saber què va portar a la desaparició de BPA”

El simple fet que mitjans de comunicació afins a aquells que van avalar les maniobres contra l’independentisme català a Espanya o la intervenció de BPA a Andorra s’hagin apressat a fer córrer una suposada reunió entre el nou fiscal general de l’Estat espanyol i els antics dirigents de BPA i promotors -via querella- de la causa que manté com a investigat Mariano Rajoy i cia al Principat d’Andorra és un clar exemple que, de ben segur, s’ha tocat o s’està tocant el moll de l’os, els elements clau d’allò que realment va passar. El que ha passat aquests darrers dies amb aquesta suposada reunió que la mateixa fiscalia espanyola s’ha afanyat a desmentir és un exemple més de ‘lawfare’.

‘Lawfare’, sí. Un terme nou per definir una utilització indeguda de procediments legals per atacar un rival fent que tot és correcte i ajustat a dret. Per al cas, i davant el fet que el PP o l’antic equip de Mariano Rajoy se senti contra les cordes o, almenys, perseguits, els seus col·legues, en col·laboració amb un mitjà afí com ‘ABC’, han creat una mentida amb aparença real per poder justificar la petició d’una compareixença al Congrés dels representants de la fiscalia, que veuen ara massa socialista. I els mitjans andorrans que no diuen ni piu dels àudios de Villarejo i les bretolades que s’han arribat a fer per anar contra uns per no molestar altres ho van escampar ràpid i ràpid han hagut de rectificar no fos cas que els caigui alguna querella per copiar fil per randa el que diu un tercer.

Tanta o més por que la causa judicial andorrana, a Madrid fa por la comissió parlamentària que pretén treure l’entrellat de tot el que va passar al tomb de l’‘Operació Catalunya’ i la seva branca andorrana. Els socialistes han donat suport a aquesta comissió. Els populars s’han afanyat a forçar la màquina per contrarestar-ho amb un invent que els permeti posar a la picota la darrera elecció socialista, la del fiscal general de l’Estat.

En fi, que la política que va enfonsar injustament un banc a Andorra com bé sabem aquells que vam estar involucrat en un sector financer, l’andorrà, que des d’aleshores ençà ha anat de mal borràs, no torni ara a ennuvolar l’aclariment de la veritat. La jutgessa andorrana així ho ha ordenat i els ciutadans i tots aquells que d’alguna manera o altre ens va tocar ben de prop l’afer ens mereixen, justament, saber què va passar. Ni mentides ni maniobres. Només la veritat. I el que ha succeït els darrers dies sembla evidenciar que es va pel bon camí. Que no es torci!