La nova variant viral del SARS-CoV-2 ha generat una gran expectació. A pesar de tot el rebombori, el SARS-CoV-2 ja ha demostrat l’habilitat de mutar. Per tant, l’aparició d’una variant nova entra dintre dels escenaris esperables.
La capacitat de mutació viral és proporcional a les vegades que es replica el virus: com més alta sigui la incidència viral, més probable que apareguin noves variants virals. La incidència mundial s’ha mantingut alta a pesar de la vacunació en els països desenvolupats (les vacunes disminueixen la replicació viral però no la bloquegen, com a conseqüència, l’aparició de noves variants virals amb incidències mundials altes no és una sorpresa.
· Capacitat d’infectar (R0).
· Habilitat d’evadir el control immunològic.
· Virulència associada a la infecció.
Actualment, no hi ha dades sòlides en cap d’aquestes tres característiques per Òmicron (en les pròximes setmanes ens podrem fer una idea més precisa) per tant no sabem si s’acabarà imposant o serà pitjor que la versió Delta. A pesar de la falta d’aquests estudis, l'OMS ja ha etiquetat la variant Òmicron com a preocupant pels següents dos punts:
· La variant Òmicron ha aconseguit ser la dominant a Sud-àfrica en un temps rècord.
· Òmicron acumula un gran nombre de mutacions en el seu genoma.
De moment no hi ha una explicació clara al ràpid domini d’Òmicron a Sud-àfrica; una de les explicacions es basa en la major capacitat d’infecció respecte a les altres variants virals, també podria ser que el domini d’Òmicron sigui un artefacte degut l’efecte fundador (la baixa incidència a Sud-àfrica, permetria que Òmicron fos l’única versió viral que inicies un brot i posterior onada).
Respecte el major nombre de mutacions associades a la variant Òmicron podria implicar una disminució de la funcionalitat de les vacunes. La majoria de les noves mutacions es troben localitzades a la famosa espícula (proteïna clau per les vacunes). La gran incidència de mutacions a l’espícula dificultaria la funció dels anticossos generats per les vacunes i pel mateix virus en infeccions passades.
En canvi, els limfòcits T generats en resposta a les vacunes, haurien de resistir millor aquestes noves mutacions. Per tant, l'escenari més probable és que les vacunes siguin menys eficaces, però segueixin sent de gran utilitat per evitar els efectes més greus de la Covid-19.
Òmicron pot no ser l'última versió viral del SARS-CoV-2 que ens arribi, per aquest motiu necessitarem vacunes amb un major grau de protecció, és probable que ens hàgem de vacunar periòdicament fins a obtenir aquesta protecció.