El dia 15 de setembre és el Dia internacional de la democràcia, tal com va decidir Nacions Unides en una resolució del plenari del 8 de novembre del 2007.
Quan veiem que se celebren dies internacionals, sovint ens demanem per la importància d’aquestes commemoracions i, fins i tot, de la seva necessitat. No tenim tots clar que la democràcia està assentada? Nosaltres hem nascut i viscut dins d’un context sociopolític on la democràcia ha estat la modalitat de gestió política habitual, l’hem considerada com un fet natural que forma part de la nostra realitat.
Per quina raó, doncs, Nacions Unides es va veure impel·lida a acceptar una resolució que volia commemorar aquest dia? Entendreu que aquesta pregunta és una figura retòrica perquè podem donar unes quantes respostes molt òbvies, però també podem reflexionar sobre algunes qüestions més subtils i difícils de veure.
És evident per a tots que dins de la globalitat del nostre món no tothom viu en democràcia, no tothom gaudeix d’estructures on els partits polítics, de manera lliure, es presenten a unes eleccions i els resultats són acceptats per tots. Per tant, aquesta primera realitat ja justificaria per si sola l’existència de l’efemèride. Trobem entorns on encara hi ha persecucions polítiques, premsa controlada, gent empresonada... Només hem de voler estar una mica atents per veure amb els propis ulls aquestes realitats.
També hi ha situacions menys evidents, per això és bo fer referència als Objectius del desenvolupament sostenible, guió sobre el qual Nacions Unides ha estructurat les seves polítiques globals per als propers anys, i que són un compendi de mesures que ens haurien de portar cap a una societat més igualitària.
L’Objectiu número 16 vol promoure societats justes, pacífiques i inclusives. Perquè només viurem en una democràcia plena si estem en un entorn just, pacífic i inclusiu.
És important que tots tinguem clars aquells àmbits on es preveu treballar perquè esdevenen un catàleg de mesures a prendre per aconseguir ser realment democràtics. En detallem alguns:
- Reduir les xifres de mortalitat i les formes de violència al món.
- Promoure l’estat de dret a escala internacional i garantir la igualtat d’accés a la justícia per a tots.
- Crear institucions eficaces i transparents que siguin avaluables.
- Garantir l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives que responguin a les necessitats.
- Garantir una identitat jurídica per a tothom mitjançant els registres de naixements.
- Promoure i aplicar lleis i polítiques no discriminatòries a favor del desenvolupament sostenible.
Es tracta d’una mostra de mesures de diferent abast que permeten que cada país pugui desenvolupar iniciatives ajustades a la seva capacitat i a la pròpia realitat.
Cadascú de nosaltres haurà d’analitzar on situa les seves metes i quines accions ha de planificar per assolir un grau de compliment suficient perquè només cadascú és coneixedor de la pròpia realitat i sap on cal enfortir-se.
Com diu el Secretari General de Nacions Unides, António Guterres, al seu missatge d’enguany: “En l’essencial la democràcia és patrimoni de la gent. Rau en la inclusió, la igualtat de tracte i la participació, i és un element fonamental de la pau, el desenvolupament sostenible i els drets humans”. També avisa que la gent “ veu que no es resolen els conflictes, que no s’actua davant l’emergència climàtica, que es deixen impunes les injustícies i que es redueix l’espai cívic”.
Com a conclusió, insta tots els governs “que respectin el dret a una participació activa, substantiva i significativa”.
Podem afirmar que aquesta democràcia que per a nosaltres és tan òbvia continua sent un repte inabastable per a zones importants del planeta on la plena participació política i el respecte als drets de tots els ciutadans són una entelèquia que no s’aconsegueix traslladar a la realitat.
Podem constatar que la pèrdua de confiança dels ciutadans envers les institucions polítiques alerta de la fragilitat d’aquesta democràcia, aparentment consolidada en el món occidental. Tenim exemples concrets on els valors essencials que la sostenen són restringits amb el perill que això suposa de decaure en estructures polítiques més autoritàries.
Per això és important sumar el major nombre de veus possible a aquesta jornada de defensa de la democràcia, perquè cal que tothom pugui ser escoltat i que aquells que viuen en entorns encara hostils se sentin acompanyats per aconseguir una societat més justa, més pacífica, més participativa i més inclusiva.
Des del Consell General d’Andorra, hereu de l’antic Consell de la Terra que inicia el seu camí el 1419, desitgem sumar-nos a aquesta celebració i comprometre la nostra veu en els fòrums internacionals en defensa d’una democràcia plena on tots els ciutadans puguin gaudir dels seus drets.