És fascinant l’actitud dels ciutadans davant la figura quasi mitològica de la terrassa. Després de la pandèmia s’ha convertit en el bé més desitjat per darrere del cunyat gestor que et fa de franc i, per internet, la declaració de l’IRPF. Si no t’agraden sembla que formis part d’una minoria ètnica, de la casta més baixa.
El problema és que entre pluja, vent, el veí de sobre que tira les burilles dels cigars, fred i onades de calor, fas servir la terrassa pocs dies a l’any. La resta de temps estàs observant-la a través del vidre, intentant discernir com afectaran els diversos factors a les plantes, a les rajoles i als mobles i, sobretot, a aquella taula que et va regalar la sogra.
Així que et passes la gran part dels dies mirant el radar meteorològic de meteo.cat a través del telèfon mòbil i cada cop que s’acosta pluja has de córrer amb les fundes de plàstic comprades en un basar xinès per a protegir els mobles. Si tens plantes hi ha bitxos i si no en tens, hi ha caques de coloms i d’altres ocells. Els convidats, els veïns i la família et diuen que la terrassa és el lloc ideal per a treballar. Ho seria si no fos perquè, quan fa sol, no veus la pantalla de l’ordinador i et cau la suor a raig.
La terrassa seria perfecte per a sortir a fumar-se un cigar però no fumes o per beure un whisky però no t’agrada. Fumar no només comporta problemes de salut. El passat mes de gener, una senadora espanyola de l’anomenat bloc progressista va sortir a fumar a la terrassa abans d’una votació a fumar i s’hi va quedar tancada.
“Les terrasses realment més aprofitables són les que hi ha a la costa malgrat les gavines”
Això passava a Madrid però les terrasses realment més aprofitables són les que hi ha a la costa malgrat les gavines. El parrupeig dels coloms sembla gairebé una cançó de bressol si el compares amb els xiscles feréstecs, gairebé humans, de les gavines. L’aeroport de Venècia va haver de tancar un dies l’any passat per una invasió de gavines a la pista. El falcó que hi sol haver als aeroports va ser atacat per diverses gavines i va fugir. I surten les autoritats explicant que els elements dissuasius “respecten la fauna garantint alhora la seguretat”. I José Luis Perales cantant allò de “y en sus sueños dibujó gaviotas” i una legió d’acòlits repetint-ho als karaokes.
Una coneguda escriptora té un gran apartament davant del mar, un àtic amb una terrassa d'aquelles que mires amb enveja des de la platja. Quina meravella esmorzar-hi. Però sembla que, si surts a la terrassa amb una mica de menjar, les gavines es llancen sobre tu. Està bé sentir-se com l’actriu i mare de Melanie Griffith, Tippi Hedren, una estrella, però no en una pel·lícula dirigida per Alfred Hitchcock com la mítica ‘Els ocells’. Tot i que Tippi, segurament va preferir sempre les gavines del film que l'ocellot de Hitchcock.