Malauradament moltes persones han perdut la mare, el pare, els padrins o altres familiars sense ni tan sols haver pogut despedir-se d’ells. És inhumà no poder de dir adeu ni tan sols amb la mirada a les persones estimades.

És inhumà haver de fer el traspàs en un espai de l'UCI sol.

La incomprensió de no poder entrar amb totes les mesures de seguretat que inclouen un equip de protecció individual completament aïllat., ha estat un trauma per a moltes famílies difícil de superar.

El dol és molt més dur per a tots ells.

Malauradament moltes persones s’han quedat amb un salari minim, la qual cosa per una família de dos persones amb fills s´ha de fer molts equilibris per tirar endavant.

Malauradament molts irresponsables joves han fet festes privades perquè estan acostumats a passar-ho bé bevent, esnifant cocaïna etc. passant de restriccions i “merdes' segons el seu vocabulari, la qual cosa ha facilitat en alguns casos la contaminació com a mínim d’algun membre familiar.

Malauradament els comerços petits han tancat per no tornar a obrir.

Malauradament l’economia basada amb el comerç, el turisme de la neu s’ha vist malmesa.

Malauradament els turistes també han quasi desaparegut.

L’equilibri entre arribada de turistes el pont de la Puríssima per tal de salvar el comerç i el risc de contagis és va decantar cap el augment de contagis.

Hi ha moltes persones que necessiten ajuda psicològica.

Hi ha moltes persones que necessiten ajudes socials.

Hi ha moltes persones que no veuen solucions.

Hi ha un percentatge de més del 25% de joves entre 12 i 18 anys dependents de substancies psicotròpiques, i estupefaents.

Per altra banda des d'antenes de televisió espanyoles, afirmacions de formacions polítiques també espanyoles ens critiquen sobre el nostre sistema fiscal i segons alguns no hi havia suficients vacunes a Espanya perquè les havien enviat a Andorra.

Recordem que l’any passat a l’inici de la pandèmia quan necessitàvem mascaretes i guants, les comandes que havia fet Andorra van quedar requisades a la Farga de Moles per la duana espanyola.

El conveni de bon veïnatge amb Espanya potser s’hauria de refer per especificar- lo millor, donat que el país veí del sud no l’acaba d’entendre. No ha adquirit la competència pel que fa a la comprensió del document.

Per acabar-ho de rematar les notícies que arriben dels nostres governants siguin del país en general o dels comuns fan referència a: la construcció d’un giny per arribar a Carroi.

Segons el diccionari català:
1.-un giny com a maquinació,
és un mitjà que hom s’enginya per tal d’aconseguir o executar alguna cosa, especialment estratagema, maquinació.
2.-maquina, especialment de guerra.

Segons el diccionari de l’IEC:
1.-Maquinació
2.-Maquina, artefacte, Ginys de guerra.

De ben segur que hauríem de canviar el mot per tal de precisar que és tracta d’un mecanisme per arribar al pic des de Andorra la Vella.

Els comuns es gastaran 400.000€ en l’ADN caní.

La construcció d’un aeroport a Grau Roig amb capital estranger.

La construcció de ponts tibetans a Canillo.

L’augment de construcció d’habitatges per a tot arreu.

Em pregunto per a qui? Pels residents fiscals?

I no seria millor oferir-los una Andorra tal qual és? Ancorada en el Pirineus sense malbaratar el seu ecosistema?

Sense malbaratar als nostre recursos naturals.

Hem de viure segons el nostre entorn mediambiental i no contra ell.

Els milionaris amb una mica de nivell cultural prefereixen llocs verges per retirar-se, prefereixen fugir de les grans ciutats i buscar la pau, tranquil·litat i qualitat de vida.

Són aquests els turistes que necessitem i us ben puc assegurar que volen passar desapercebuts i que ningú els molesti amb mecanismes per arribar als pics, ells hi van caminant.

Dit això, sembla que la gran majoria de la ciutadania té uns problemes i que els que tenen la responsabilitat de governar i legislar miren cap a un altre horitzó.

Els tempos s’han de coordinar del contrari el poble comença ha estar inquiet, comença a fer-se preguntes que no tenen resposta.

És l’hora de no parlar de quimeres i donar solucions a una ciutadania cansada de callar, de patir en silenci, de veure un futur incert sense saber cap a on ens dirigim.

Andorra som tots els que hi vivim, uns tenen una responsabilitat pels vots que els hi varen donar i els altres la responsabilitat de respondre davant aquelles accions que són contraries als principis constitucionals.

Andorra no és tan sols els 27.278 vots que es van expressar sinó els 77543 habitants que hi viuen (comptabilitzats a finals del 2019).