El 27 de setembre s’anunciava que a les 12 del migdia es faria la presentació a Ordino del projecte de Grifols. Ho publicava, per exemple, ‘Diari d’Andorra’. Algunes persones com jo mateixa vàrem anar a l’Auditori per tal de poder tenir més informació sobre la qüestió.

Un cop allà em vaig dirigir a la persona de l’entrada que estava controlant. Quan va ser el meu torn en va demanar si tenia invitació, a la qual cosa li vaig respondre que no. Amb molta educació em va indicar que anés vers l’entrada de la sala de l’Auditori per tal de parlar amb una altra persona.

A l’entrar dins la sala va venir cap a mi un alt càrrec del Govern i em va dir que no podia entrar sense invitació. Davant la sorpresa, li vaig comentar que la notícia apareguda a ‘Diari d’Andorra’ donava per entès que la reunió era pública.  La seva resposta incomprensible i inadequada va ser: “No em venguis la moto.”

“En una societat com la nostra, on encara tenim usos i costums, hauríem de recordar que com més alta és la responsabilitat política més respectuós ha de ser el tracte vers l’administrat. La prepotència o la ridiculització vers el poble, es pot veure com una immaduresa, orgull mal entès i poca visualització del la temporalitat dels càrrecs polítics”

Li vaig reiterar que entenia que una presentació publica era per a tothom, i davant l’actitud al meu entendre fora de lloc, especialment pel càrrec públic que ostenta, vaig donar mitja volta i vaig marxar. Un company d’AD-HOC que estava darrera meu tampoc tenia invitació i tampoc el van deixar entrar.

Tots dos vam seure a l’exterior de l’auditori i vam començar a parlar de l’incident buscant respostes que encara no hem trobat.

La societat va canviant i es va adaptant a la manca d’educació, a la manca de respecte, a una doble moral, i sobretot a la importància dels teus béns materials. El pitjor del cas, però, és que les formes i maneres de fer grolleres, mancades de bona praxi, esdevenen ‘normals’.

En una societat com la nostra, on encara tenim usos i costums, hauríem de recordar que com més alta és la responsabilitat política més respectuós ha de ser el tracte vers l’administrat. La prepotència o la ridiculització vers el poble, es pot veure com una immaduresa, orgull mal entès i poca visualització del la temporalitat dels càrrecs polítics.

Sovint es dona per entès que al poble és ruc i es fan exposicions de programes, projectes o altres, envoltats de paraules grandiloqüents que sovint estan buides de continguts.

El poble fa confiança fins a un límit i tenim eleccions cada quatre anys.

Els polítics poden explicar programes elaborats per assessors experts en comunicació i intentar passar el missatge, però la política es fa dia a dia, minut a minut i la finalitat  de qualsevol grup polític hauria de ser la de proporcionar entre altres: tranquil·litat, transparència, seguretat jurídica i benestar social, mental i físic sense haver de fer propostes faraòniques que res tenen a veure amb l’esperit de la Constitució del 1993.

“A la vida personal ens podem equivocar i aprenem del nostres fracassos però en l’esfera pública s’ha de ser molt més curós i responsable per que les equivocacions poden tenir efectes molt negatius per tota la població ja sigui a llarg a mig o curt termini. És per aquest motiu que fa ja molts anys que des de diferents àmbits es reclama una llei de responsabilitat política”

A la vida personal ens podem equivocar i aprenem del nostres fracassos però en l’esfera pública s’ha de ser molt més curós i responsable per que les equivocacions poden tenir efectes molt negatius per tota la població ja sigui a llarg a mig o curt termini. És per aquest motiu que fa ja molts anys que des de diferents àmbits es reclama una llei de responsabilitat política.

Entenc que l’obligació de tot polític és, també, rendir comptes de les seves actuacions davant les institucions a les quals serveix i en última instància davant la Justícia.

El temes importants s’han de poder parlar, discutir, raonar i treure la conclusió que sigui vàlida per a la majoria de la població. Sense que et mirin malament et critiquin o busquin com fer-te callar quan dones la teva opinió.

A tots i totes aquelles persones que tenen una responsabilitat política que té data de caducitat, heu de poder parlar amb tots aquells que pensen diferent de vosaltres perquè vosaltres, no sou infal·libles per més que ostenteu un càrrec.

“La democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics”, va dir  Winston Churchill.

Però dia a dia veiem com les majories parlamentaries desvirtuen el sistema democràtic. La política de pactes i la disciplina dels partits fa difícil la tan necessària divisió de poders. Andorra no n’és una excepció.

El poble que no és troba representat pels partits parlamentaris busca altres formes d’expressar els seus anhels i sorgeixen els moviments ciutadans. Moviments apolítics, solidaris i altruistes.

El tema de Grifols presenta moltes incògnites i frases com: “Es farà sí o sí” o “defensarem el projecte a capa i espasa”. Frases pròpies d’altres èpoques i d’altres personatges que van instaurar dictadures.

De nou les formes ens traeixen i ens allunyen de la democràcia. No estem en guerra amb ningú. No cal emprar frases com aquesta. La gent que no pensa com nosaltres no són els nostres enemics. Cal recordar sempre que el respecte és quelcom que es guanya dia a dia, i que no funciona quan aquest s’imposa.