Això és molt estrany. El diumenge passat, les dones de la casa anaven del menjador a la cuina al crit de 'Bru, Bru, el sopar te'l faràs tu' i aquest diumenge estic tancat al pis, mirant per la finestra i rebent missatges per WhatsApp d'un amic dient on pot trobar llaunes de tonyina en oli d'oliva. Com si jo fos l'amo de Mercadona o de l'Andorra 2000, quan el meu problema és d'ous. Els necessito XXL o king size, No n'he trobat al bonÀrea, al Diagonal, ni al supermercat Casal. Per posar amb pràctica allò de fer-me el sopar, l'únic que puc aspirar a cuinar és una truita i amb el mòbil al costat seguint un tutorial de YouTube i el llibre 'Cuinar és fàcil'.

Entre la mobilització casolana del dia de la Dona, la tonyina en oli d'oliva i els ous, ha estat una setmana d'ajornaments. És l'aplicació en versió 2020 d'aquella llei de Lavoisier que ens van intentar ensenyar al batxillerat: la matèria no es crea ni es destrueix, només s'ajorna. Tot se celebrarà al mateix temps, les bodes, els batejos i les comunions. A Espanya tindrà lloc San Fermín i les processons de Setmana Santa. Les confraries hauran de desfilar amb un mocador vermell al coll i a tota velocitat perquè no els enganxi un toro, els espectadors tiraran arròs i cridaran 'visca els nuvis', i acabaran cremant els trons com a 'Misión Imposible 2'.

Aquest confinament ens permetrà ocupar-nos de les coses ordinàries, de les domèstiques, d'aquelles que anem ajornant en homenatge a la procrastinació. Endreçar els armaris, penjar aquell quadre que ens van regalar fa cinc anys o fer neteja. Les dones de casa han aplicat el mètode Marie Kondo i de res han servit les meves protestes recordant que els comuns recomanen no treure objectes voluminosos al carrer. "Tranquil que no teníem pensat baixar-te a tu", ha estat la resposta.

I quan acabem amb la neteja ens adonarem que només tenim tonyina amb oli de gira-sol i que els únics ous que hem trobat són de guatlla. Així que en comptes d'una truita només podré fer un plat minimalista, de restaurant amb estrella Michelin. El confinament i tenir molta vida interior ha de ser això. Agafo la paella i em motivo al crit de 'Bru, Bru, el sopar te'l faràs tu'.