La covard invasió russa a Ucraïna no només ens fa entendre, un cop més, fins a quin punt de crueltat es pot arribar per defensar deliris nacionalistes, anul·lant qualsevol crítica a la barbàrie, sinó què ens dona la benvinguda a un present que, des del punt de vista de la comunicació, resulta particularment inquietant.

La guerra del segle XXI incorpora, com a mai abans, el component comunicacional, desenvolupat d'una manera tan sofisticada com l'armamentístic: si des de 1991, amb la Primera Guerra del Golf, ja estem acostumats a veure les batalles televisades, en aquests temps les terminals informatives són tan complexes que no hi ha notícia que podem donar totalment per bona. Agències especialitzades en desinformar, una línia de negoci després de tot, alimenten 24/7 a pseudo-formadors d'opinió que, alhora, nodreixen a una ingent massa d'idiotes útils que regalen el seu temps per sembrar dubtes, dinamitzar ‘fake news’ i, fins i tot, sumar-se a una preocupant tendència de criminalitzar a la víctima (Ucraïna i els ucraïnesos, per si algú encara ho dubta).

“Avui, més que mai, s'ha de mantenir la posició crítica contra l'agressió: l'opinió pública sol ser molt fàcil de distreure amb nous titulars o materials audiovisuals que es viralitzen, ja que aquesta reacciona per impulsos. Avui, quan és difícil fins i tot creure als ulls, hem d'estar atents i vigilants. Del resultat d'aquesta guerra, ara piulada i repiulada, en depèn molt més que el futur de la nostra generació”

Així, aquests últims dies hem vist com a les xarxes socials es debatia si els cadàvers als carrers de Butxa ja hi eren abans o després de l'entrada del russos, si dels cossos inerts manava prou sang per ser creïble o si els corresponsals de premsa acreditats buscaven fotos impactants, com si la massacre diària no fos prou impactant. El compte de l'ambaixada russa a París va traspassar tots els límit en publicar una piulada que deia "Boutcha: plateau de tournage", acusant els ucraïnesos de fer un muntatge amb els cadàvers, esborrat minuts després però rescatat per la posteritat per centenars d'usuaris indignats.

Ja s'han intentat filtrar falsos discursos derrotistes del president Zelensky i estem expectants del tan esperat vídeo en ‘deep fake’ de la rendició (per qui no ho sàpiga, ‘deep fake’ és una tecnologia amb la qual poden crear-se per animació audiovisuals falsos increïblement reals): de tot s'hi val per crear una fractura en l'opinió pública occidental que, majoritàriament, ha reaccionat donant suport a les sancions econòmiques aplicades a l'autocràcia russa, a hores d'ara amb força unitat.

Avui, més que mai, s'ha de mantenir la posició crítica contra l'agressió: l'opinió pública sol ser molt fàcil de distreure amb nous titulars o materials audiovisuals que es viralitzen, ja que aquesta reacciona per impulsos, de la mateixa manera que, sense despentinar-nos, hem enterrat la Covid com a tema de conversació habitual i hem estat a punt de deixar de banda la guerra per una simple picabaralla entre dos milionaris en una gal·la.

Avui, quan és difícil fins i tot creure als ulls, hem d'estar atents i vigilants. Del resultat d'aquesta guerra, ara piulada i repiulada, en depèn molt més que el futur de la nostra generació.