Garantir la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat del nostre sistema sanitari és la voluntat que persegueix el pacte d’estat de Salut amb el màxim d’actors polítics i socials. Des de la visió més política els pactes d’estat en una temàtica concreta haurien d’ajudar a assolir uns objectius concrets que vagin més enllà d’un període electoral. Si alguna cosa sorprèn d’aquest pacte és la seva definició i concreció en alguns aspectes tot i que alguns sembla que esperaven més un pla d’accions que no pas un acord polític encara que són coses diferents.
No cal dir que amb l’objectiu general de garantir la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat del nostre sistema de salut ja hi estem tots i totes d’acord. La dificultat és afinar el com fer-ho i aquí és on entren les discrepàncies.
“Els objectius són clars: una millor qualitat assistencial, una major eficiència i sostenibilitat del sistema, un impuls a la recerca i la innovació, i una millor coordinació entre sectors”
En un món on els sistemes sanitaris es troben constantment sota pressió per adaptar-se a noves realitats i desafiaments, arribar a acords mínims que donin marge de maniobra és molt necessari. El pacte proposat per la ministra Mas se centra més a definir una estratègia, més tècnica que política, centrant-se a trobar solucions als reptes més complexes seguint models ja existents al nostre voltant. Els objectius són clars: una millor qualitat assistencial, una major eficiència i sostenibilitat del sistema, un impuls a la recerca i la innovació, i una millor coordinació entre sectors. Els reptes també són evidents, la necessitat de disposar dels recursos humans necessaris segurament el més complex. Assegurar la captació i retenció de talent és part de la dificultat. Andorra, com a país petit, ha de competir amb altres regions per atraure professionals qualificats. Per això s’inclou la necessitat de donar formació continuada, bones condicions laborals i oportunitats de desenvolupament professional. Un altre aspecte fonamental del pacte és el foment de la recerca i la innovació en el sector sanitari. Aquest impuls no només permetrà millorar la salut de la població a través de nous tractaments i eines diagnòstiques, sinó que també contribuirà a diversificar l’economia del país i a captar aquest talent necessari si ens fem atractius en aquest sentit.
És evident que per una bona implementació dels plans que desenvolupin els acords caldrà establir mecanismes robusts de monitoratge i avaluació per garantir que les accions proposades es duguin a terme de manera diligent i que es prenguin mesures correctives quan sigui necessari. Sense un seguiment adequat, el pacte corre el risc de quedar-se en meres declaracions de bones intencions.
I l’altre gran repte és el finançament. És fonamental assegurar fonts de finançament estables i explorar noves vies que garanteixin la sostenibilitat del sistema sanitari sense sobrecarregar els ciutadans. En aquest aspecte la integració de noves tecnologies presenta moltes oportunitats econòmiques en la reducció de costos sumada a la millora d’atenció als pacients, però força sovint tenen un cost elevat. El suport parlamentari al pacte i de les entitats socials que si sumen no implica que considerin que tot és perfecte en aquest sentit sinó la implicació en la millora. A més no limita l’acció de control al govern, contràriament ofereix més eines en aquest sentit. Caldria entendre que el pacte d’estat de Salut és una bona oportunitat per treballar de forma conjunta en l’adaptació del sistema sanitari andorrà i sumar-s’hi a la proposta perquè els canvis a efectuar tindran molt impacte en la salut de la nostra població i en els nostres recursos.