El 19 de juliol d’enguany, el Golf Pèrsic va arribar a una temperatura rècord de 66 graus centígrads, pràcticament al límit del que pot suportar el cos humà, ja que més enllà dels 70 graus, el cos perd la seva capacitat d’autoregular la temperatura corporal.

Les onades de calor a casa nostra també van en augment i com si es tractés d’un joc, quan fa calor, caminem arramblats a les parets seguint les ombres dels edificis, tot calculant quines són les avingudes o els carrers més obacs que ens resguarden millor de les temperatures inusualment càlides. Quan ens és possible, defugim dels centres i busquem les ombres espesses dels arbres i parròquies altes. Els termòmetres exteriors de les parròquies centrals i de Sant Julià de Lòria flirtegen amb audàcia amb els 40 graus.  L’ambient en els habitatges és sufocant i els centres comercials o els locals climatitzats s’omplen de gent acalorada buscant uns moments de respir.

I és en aquest sentit que la situació d’emergència climàtica ens obliga a reflexionar i a replantejar-nos el model urbanístic que tenim a Andorra i així mateix a plantejar-nos també el model que volem implantar per aconseguir ciutats menys caloroses.

Les ciutats amb asfalt i amb moltes zones dures, com és sovint el cas a Andorra, es veuen més afectades per l’efecte illa de calor que pot generar un escalfament extra d’entre 1 i 10 graus més que a les zones del voltant.

Tot i estar envoltats de muntanyes, els nuclis dels pobles estan mancats d’espais verds. Hem de començar a adaptar les nostres poblacions a les temperatures elevades, evitar edificis de vidres que incrementen les temperatures al carrer, privilegiar espais amb ombres naturals i reduir les superfícies dures de les nostres places.

“Hem plantejat a Govern la necessitat d’anticipar-nos i establir plans específics de prevenció i protecció a través del ministeri de salut, del ministeri d’afers socials i en col·laboració amb els serveis meteorològics de Govern i de Protecció Civil d’Andorra”

Només cal fer una ullada per les set parròquies i sense pretendre fer una llarga enumeració, veiem com cadascuna d’elles té la seva quota de rajola, ciment o quitrà, la plaça Carlemany, la plaça dels Arínsols, la plaça de la Closa, la plaça de les Fontetes, la Plaça del Poble, la plaça del Consell General, la plaça The Cloud, la plaça Rocacorba, la plaça de La Germandat, la plaça del Roc Blanc... Les ombres naturals en son escasses i el mercuri s’hi enfila ràpidament.

En aquesta línia, el proppassat 20 de juliol durant la sessió de Comú, els meus companys i consellers de Desperta Laurèdia van defensar la necessitat de desenvolupar refugis climàtics, adequant així l’accés a determinats espais públics a aquelles persones que ho necessiten i que no tenen la refrigeració adequada als seus domicilis. Obrir biblioteques, centres culturals o centres esportius, entre d’altres, pot ser de gran ajuda per als col·lectius més vulnerables i per a la gent gran.

Des de Concòrdia pensem que cal prioritzar més els espais verds i les zones vegetalitzades amb arbres de fulla caduca, reguladors de la temperatura. De fet, l’Organització Mundial de la Salut avisa que les onades de calor tenen un fort impacte en la salut, especialment en els grups poblacionals més vulnerables. Així mateix, l’OMS aconsella als països que desenvolupin plans d’acció per  combatre els efectes de les onades de calor i per evitar sotmetre sota pressió els sistemes de salut.

Per aquest motiu, els consellers de Concòrdia defensem que, de manera transversal i coordinada, les corporacions comunals i Govern elaborin uns protocols específics de prevenció per guiar les empreses i les administracions a l’hora de fer front a moments d’increment extrem de les temperatures tal com ja s’està duent a terme en diversos països. França, per exemple, estableix un pla canícula de l’1 de juny fins al 15 de setembre per prevenir i mitigar la cascada d’efectes perjudicials en la salut amb dispositius i protocols concrets. Espanya, per la seva banda, té regulades les jornades laborals per a aquells professionals que treballen a l’exterior i estan exposats a temperatures o fenòmens climàtics extrems.

Els consellers de Concòrdia elevem així la nostra preocupació després que diverses persones hagin patit cops de calor i hagin hagut de ser ateses pels serveis sanitaris de l’hospital. Hem plantejat a Govern la necessitat d’anticipar-nos i establir plans específics de prevenció i protecció a través del ministeri de Salut, del ministeri d’Afers Socials i en col·laboració amb els serveis meteorològics de Govern i de Protecció Civil d’Andorra.

Alhora, cal tenir en compte que som un país de muntanya en què fenòmens extrems relacionats amb el fred també ens poden afectar de la mateixa manera i que, per tant, també són necessaris plans de prevenció i de protecció concrets.