Aquesta setmana, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha tornat a reunir els líders mundials per recordar-nos el que ja sabem: el món no va gens bé. Discursos carregats de bones intencions, però sense força d’aquells que poc poden fer i plens d’impunitat pels que sí que poden, però prioritzen altres interessos.

El secretari general, António Guterres, va destacar tres factors que estan impulsant la insostenibilitat global: impunitat, amb governs que violen el dret internacional sense conseqüències; desigualtat, que alimenta tensions i desestabilitza nacions; i incertesa, amb la crisi climàtica i altres riscos globals mal gestionats que posen en perill el nostre futur col·lectiu. Descripció prou encertada.

En aquest context, el nostre Cap de Govern, va reafirmar el compromís del Principat amb el Pacte per al Futur, destacant la necessitat d’abordar la crisi climàtica i d’avançar cap a una economia verda com a passos essencials per garantir un futur habitable. Va subratllar la importància d’una transformació digital inclusiva i ètica, que protegeixi els drets digitals de les noves generacions. Andorra, amb aquests avenços, mostra solidaritat i responsabilitat davant la comunitat internacional, com crec que ens correspon.

“El multilateralisme, malgrat les seves mancances, sembla essencial com l’únic camí per a un futur compartit i sostenible. La lluita pels drets humans no s’ha de donar mai per perduda i és una lluita global”

Per un altre costat, em sembla interessant comentar que tot i que encara queden dies d’intervencions, conferències i reunions bilaterals, ja ha destacat a les xarxes la intervenció de l’actriu Meryl Streep sobre les dones a l’Afganistan: ‟Avui, a Kabul, una gata té més llibertats que una donaˮ, una frase que en poques hores ja ha fet la volta al món igual que la terrible realitat de les dones afganeses privades de tota llibertat. Els drets de les dones són atacats, no només a l’Afganistan, sinó arreu, a conseqüència de les guerres, les migracions forçades i els desastres naturals causats pel canvi climàtic, patint pobresa i maltractament a tot el planeta sense excepcions. I és que queda molt per fer i quan sembla que es millora una mica tornem a començar. Tot i això, l’Assemblea General de Nacions Unides ens mostra que el multilateralisme, malgrat les seves mancances, sembla essencial com l’únic camí per a un futur compartit i sostenible. La lluita pels drets humans no s’ha de donar mai per perduda i és una lluita global. Únicament amb compromisos ferms i accions individuals i col·lectives veurem canvis reals per a les futures generacions, no perdem l’esperança.