En el darrer article vaig definir la motivació com l’impuls o el motiu que ens porta a actuar, si bé, aquest impuls es dona a partir de l’emoció perquè les emocions són el motor de tot moviment. Però quan parlem del treball, què ens impulsa a anar a treballar? Evidentment, percebre un salari per poder satisfer les nostres necessitats bàsiques, però també el treball ens atorga identitat, ens permet sentir-nos útils i percebem que contribuïm en la societat. Tot i això, algunes persones se senten desmotivades en les seves ocupacions. Seguint el fil de l’article anterior, hi ha dos tipus de motivació: la motivació intrínseca i la motivació extrínseca.

“La motivació intrínseca resulta, bé de la vocació, bé quan l’activitat que desenvolupem en el nostre lloc de treball ens satisfà, i, si a més ens és reconeguda perquè l’empresa dona visibilitat a la nostra feina”

En l’àmbit laboral, la motivació extrínseca apareix certament en percebre una remuneració a canvi de realitzar un treball. La motivació s’activa principalment quan s’aproxima el final del mes, en l’espera de rebre la compensació econòmica, però una vegada rebuda, passats uns dies la motivació decau, perquè l’emoció que acompanya la gratificació s’esvaeix. En canvi, la motivació intrínseca resulta, bé de la vocació, bé quan l’activitat que desenvolupem en el nostre lloc de treball ens satisfà, percebem que és d’utilitat i, si a més ens és reconeguda perquè l’empresa dona visibilitat a la nostra feina o d’alguna manera se’ns mostra reconeixement per allò que fem, l’impuls aflora en tota la seva esplendor.

Com podem activar o reactivar la motivació? Des de la vessant empresarial hi ha diverses formes de motivar els treballadors. En primer lloc, cal distingir els tipus de tasques en els llocs de treball, hi ha personal que executa tasques rutinàries on hi ha poca motivació intrínseca, però es poden aconseguir resultats més eficaços si l’empresa explica al treballador la necessitat de la tasca, tot reconeixen que és avorrida o poc interessant, però concedeix autonomia al treballador per a la seva execució. En segon lloc, per als treballs no rutinaris i de caràcter més intel·lectual, la motivació intrínseca sorgeix en el treballador quan l’empresa li atorga autonomia respecte al seu treball (el que fa), el temps (quan ho fa), l’equip (amb qui ho fa), la tècnica (com ho fa) i es proporcionen espais per a la creativitat i la innovació. Tot plegat origina un compromís moral entre el treballador i l’empresa, que millora la seva satisfacció, el seu rendiment i el seu acompliment.

Hi ha empreses més avantguardistes i amb perspectiva de futur que mitjançant la creació de laboratoris opten per retenir el talent a l’empresa i atorguen temps dins l’horari laboral (per exemple unes hores a la setmana) als treballadors que executen tasques més conceptuals, perquè es dediquin a innovar o crear propostes de projectes o millora de processos que siguin d’interès per al treballador (salari emocional) i esdevinguin projectes viables per l’empresa.

Altres empreses compensen els resultats dels seus empleats amb incentius econòmics, però aquest tipus d’incentiu desvetlla una motivació que s’acaba apagant. Altres ho fan amb compensacions que involucren emocions (allotjaments de caps de setmana amb la família...). Aquesta gratificació genera una motivació més perdurable perquè incrementa el grau de felicitat.

Des del vessant del treballador podem reactivar la nostra motivació trobant sentit a la feina que desenvolupem. El ser humà per naturalesa cerca la finalitat, el per a què? Qualsevol tasca té sentit per a l’empresa, té utilitat per a algú, però si aquest sentit no ens és suficient, podem centrar el sentit en el domini de la tasca. Executar-la de manera diligent i ben acomplida exigeix un compromís amb un mateix per millorar en allò que realment importa. La motivació neix en la satisfacció de qui ho aconsegueix. En qualsevol cas, tota tasca, per banal que ens pugui semblar sempre serà d’utilitat i prestarà servei a algú.

Confuci va dir “Tria un treball que t’agradi i no hauràs de treballar ni un dia de la teva vida.”.