Durant la passada campanya electoral, la Llei d’inversió estrangera va constituir un dels afers més controvertits. Des de Concòrdia, vam identificar aquest text com un dels principals responsables de la deriva econòmica, social i mediambiental que ha patit Andorra en l'última dècada.

Més endavant - i amb l’inici de la nova legislatura del Consell General -, el Grup Parlamentari de Concòrdia va concretar les seves inquietuds en una primera versió de la modificació de la Llei d’inversió estrangera. Abans d’iniciar el tràmit parlamentari, però, vam preferir fer públic el nostre text amb l’objectiu de reforçar-lo amb les contribucions de la societat civil. Ara, un cop valorades totes les aportacions, disposem del text definitiu per a engegar el tràmit parlamentari. A continuació, exposaré les línies principals de la nostra proposta.

Primer, la liberalització de les inversions estrangeres iniciada l’any 2012 ha provocat que gairebé un 20% del parc d’habitatge d’Andorra sigui propietat de persones estrangeres no residents. Per tant, resulta evident que l’entrada del capital estranger en el mercat immobiliari es troba en l’origen de la crisi de l’habitatge que afecta actualment Andorra. Principalment, perquè permetre l’entrada massiva d’inversions estrangeres - sense cap limitació - ha reorientat el mercat immobiliari d’Andorra vers la construcció d’immobles de luxe i dedicats al mercat de la compravenda. Precisament, en un país on al voltant del 60% de la població viu en règim de lloguer.

És per aquest motiu que proposem el següent. D’una banda, establir un sistema de quotes que determini el nombre total de sol·licituds d’inversió estrangera en immobles que poden autoritzar-se anualment per part del Govern. En aquest sentit, es tracta d’un sistema equivalent al que utilitzem actualment per autoritzar nous permisos de residència. D’altra banda, limitar el nombre d’immobles i de metres quadrats de parcel·la que pot adquirir cada persona física i jurídica estrangera. Aquesta limitació s’adequa amb les disposicions establertes en la Llei d’inversió estrangera de l’any 2008 que va adoptar el Govern presidit per Albert Pintat i pretén, fonamentalment, minimitzar el volum de segones residències vacacionals en el parc d’habitatge d’Andorra.

“Evidentment, som conscients del repte que suposa plantejar canvis d’aquesta magnitud des de la minoria parlamentària. Per això, ara la pilota està sobre la teulada de Demòcrates. Si el grup de la majoria comparteix amb nosaltres la voluntat de posar remei a la situació de col·lapse que viu el país a causa de la inversió estrangera massificada, estarem al seu costat”

Però la principal innovació que plantegem en la nostra proposta consisteix a desenvolupar les zones d’exclusió d’inversions estrangeres immobiliàries, dins les quals no estarà permesa l’adquisició d’immobles per part de persones no residents. Aquesta mesura és producte de la necessitat imperiosa de protegir les nostres comunitats, assegurant l’accés proper a serveis públics essencials pels ciutadans. És el cas, per exemple, de les escoles, dels centres d’atenció primària, de l’hospital i dels centres culturals. Des del nostre punt de vista, és poc raonable que els andorrans hàgim d’abandonar el país per viure a desenes de kilòmetres dels nostres serveis públics i, al mateix temps, acceptar que persones estrangeres no residents adquireixin bona part del parc d’habitatge d’Andorra, sense cap mena de limitació. Principalment, pel fet que per aquests tipus d’inversors és indiferent adquirir un immoble més a prop o més lluny de les escoles o d’un hospital que no han d’utilitzar. Pels andorrans, en canvi, i particularment pels nostres padrins, viure prop dels serveis públics és sinònim d’una bona qualitat de vida.

Segon, revisem la denominada clàusula de salvaguarda de la Llei d’inversió estrangera. Es tracta d’un article de la Llei que desglossa un conjunt de factors objectius que permeten al Govern valorar la idoneïtat de la sol·licitud d’inversió estrangera i la seva potencial contribució per l’interès general d’Andorra. La nostra proposta amplia aquests factors i els descriu més detalladament amb el propòsit de dotar d’una major seguretat jurídica al règim d’autorització prèvia, que és imperatiu que mantinguem per les inversions estrangeres.

En aquest sentit, des de l’adopció de la Llei d’inversió estrangera l’any 2012, a Andorra hem acceptat el 95% de les sol·licituds presentades (al voltant d’unes vuit mil). Sense dubtar dels efectes positius que hagin pogut generar algunes d’aquestes inversions, convé revisar el text amb l’objectiu de dotar a l’autoritat pública d’indicacions més clares per avaluar les sol·licituds d’inversió estrangera i, eventualment, denegar aquelles amb un potencial més nociu pel país.

Tercer, la proposta de modificació que plantegem des del Grup Parlamentari de Concòrdia també amplia les tipologies de permisos de residència sotmesos al règim d’inversió estrangera, introduint les residències per nòmada digital i els residents passius. Efectivament, aquests representen un tipus de residents l’activitat econòmica dels quals es desenvolupa majoritàriament fora de les nostres fronteres. Per aquest motiu, considerem oportú sotmetre’ls als límits i a les obligacions previstes en la Llei d’inversió estrangera.

En els pròxims dies, entrarem a tràmit parlamentari aquesta modificació. Tot, amb l’objectiu de donar una resposta immediata a la distorsió que ha produït l’entrada del capital estranger a Andorra. Evidentment, som conscients del repte que suposa plantejar canvis d’aquesta magnitud des de la minoria parlamentària. Per això, ara la pilota està sobre la teulada de Demòcrates. Si el grup de la majoria comparteix amb nosaltres la voluntat de posar remei a la situació de col·lapse que viu el país a causa de la inversió estrangera massificada, estarem al seu costat. Tanmateix, calen accions concretes i ambicioses que vagin més enllà de l’anunciat gravamen a les inversions estrangeres en immobles. Us esperem.