La setmana passada va cloure la cinquena temporada del programa ‘Amb veu de Dona’, que emet la Cadena SER, per tal de visibilitzar la tasca de dones rellevants de la societat andorrana.
La companya Mariona González va ser una de les protagonistes de la temporada. Personalment, és un orgull poder compartir militància política amb una dona com la Mariona. Lluitadora, entusiasta, feminista, compromesa, sol·lidària, familiar, generosa i un llarg etcètera que no cap en aquestes línies.
Com ella, vaig iniciar el meu recorregut polític pensant en el projecte polític i no en altres elements. Era conscient de la dificultat de presentar-se a un territori com Canillo, sota les sigles del PS, però jo volia integrar-me a un projecte progressista, que defensa un model de justícia social, que pretén aconseguir una societat més cohesionada, en la que l'interès general sigui la guia que prevalgui per sobre d'interessos particulars.
El cas és que avui en dia valoro el consell i l'acompanyament dels qui avui han esdevingut referents polítics per a mi. Companys com la Mariona González, l'Esteve López, el Vicenç Alay, el Jesús de Tena, el Josep Maria Cucalón o d'altres com el Ferran Goya, el Paco Ruano, el Paco Rodríguez hi eren quan jo vaig arribar al PS i continuen essent persones a les que sempre m'agrada escoltar, perquè tot i que no sempre compartim els detalls, sento que compartim la ideologia i el projecte de cercar una societat més justa i menys desigual.
“Un projecte col·lectiu es construeix més enllà de les persones que el defensen i, sensu contrario, els encerts i els errors no poden ser mai de paternitat individual perquè quan les decisions son col·lectives han de ser-ho també els resultats. Al meu entendre, qüestió de responsabilitat”
Militar en un partit que reivindica la seva identitat, malgrat les derrotes, fa que sovint pesi molt la motxilla dels errors comesos, a banda que no aprofitem la frescor de començar amb una marca nova. Però a casa nostra volem reivindicar la identitat i la vigència d'un projecte absolutament necessari pel país.
És cert que en un partit consolidat els processos de renovació interna no tenen la mateixa visibilitat que en els casos de marques polítiques noves, però no és menys cert que el recorregut institucional del PS fa que es participi en les institucions amb el bagatge de la feina feta pels companys i companyes que hi han passat abans que tu. Aprofitar aquest coneixement és, des de la meva perspectiva, una garantia de rigor i seriositat en pro de l'avançament del país. Equips de persones que van passant, però sense desaprofitar la seva tasca en benefici del projecte polític compartit.
Personalment, crec que la feina d'equip va més enllà de la suma de la tasca de les seves individualitats. Un projecte col·lectiu es construeix més enllà de les persones que el defensen i, sensu contrario, els encerts i els errors no poden ser mai de paternitat individual perquè quan les decisions son col·lectives han de ser-ho també els resultats. Al meu entendre, qüestió de responsabilitat.
Actualment al meu partit hem reconegut que alguna cosa hem fet malament perquè no hem estat capaços de capitalitzar una alternativa que hagi generat la confiança suficient. Se'm fa difícil determinar què ha estat concretament, però una renovació de les persones al capdavant del partit, ens ha de donar oxigen, si més no, en clau interna.
Arribats a aquest punt, crec que he de treballar per posar les coses fàcils als companys i companyes que han decidit fer un pas endavant i responsabilitzar-se de seguir visibilitzant la feina que hem construït entre totes i tots. Vull ser d'aquelles persones que acompanyen, amb companyerisme i lleialtat, perquè posar-se al davant requereix molta valentia, però també comporta molts dubtes i soledat. Decididament, jo vull ser d'aquelles persones que ho posen fàcil.