Molts de vosaltres estareu desitjant tornar a la normalitat. Però possiblement és un desig que ve acompanyat d'una certa inquietud. Us estareu preguntant, perquè tornar a la normalitat si la normalitat és el que ens ha portat aquí? Quina millor oportunitat, doncs, per imaginar un model nou, per repensar com vivim. És a dir, què som. Com ens movem.

Tots en som responsables. Les polítiques impulsades pels governs, així com els nostres actes, tenen un impacte que no coneix fronteres. Habitem un món interdependent. Legislar per promoure l'ús del transport públic ens afecta aquí però també influeix en la vida de persones que probablement mai no coneixerem o que encara no han nascut. Com també ho fa la nostra decisió de desplaçar-nos en cotxe o d'optar per una alternativa més sostenible. No oblidem que els cotxes, segons l'especialista en planejament urbà Donald Shoup, passen vora el 95% de la seva vida útil aparcats.

Siguem exemple. Durant massa anys la mobilitat ha estat pensada exclusivament des de l'òptica del vehicle privat. A més embussos, més infraestructures. Més túnels, més carrils, més vials... que al mateix temps indueixen més demanda. Fins quan? Un planeta finit no pot contemplar un creixement indefinit. I si la resposta fos, en canvi, menys desplaçaments, usant modes més nets i inclusius i més eficients? Estic convençut que a Andorra és possible, sense comprometre els drets ni la qualitat de vida i creant oportunitats per tots.

Repensem doncs el model de mobilitat a Andorra amb una visió des de les persones. Construïm un model que redueixi les desigualtats, que promogui una economia inclusiva i que fomenti la igualtat de gènere. Però també que millori la salut humana i el benestar, incentivi la resiliència i protegeixi l'ambient

He viscut i estudiat els desafiaments associats a ecosistemes urbans d'arreu del món i he tingut la sort de poder aprendre de solucions creatives i innovadores. He vist la tecnologia associada al transport com a eina de vigilància social, però també n'he descobert el potencial quan s'usa al servei dels ciutadans respectant la seva privacitat mitjançant, per exemple, arquitectures descentralitzades. La realitat de les valls on vivim és molt específica però molts dels reptes que se'ns plantegen són globals.

Una proposta oberta. Repensem doncs el model de mobilitat a Andorra amb una visió des de les persones. Construïm un model que redueixi les desigualtats, que promogui una economia inclusiva i que fomenti la igualtat de gènere. Però també que millori la salut humana i el benestar, incentivi la resiliència i protegeixi l'ambient. En definitiva, una mobilitat sostenible per a tothom. Com?

En primer lloc, i un cop hagi passat l'emergència sanitària, és essencial millorar el transport públic i incentivar-ne l'ús. Només podrem reduir la dependència del vehicle privat si es defineixen polítiques per arribar a més gent. Malgrat alguns canvis recents, per molts ciutadans el bus segueix sense ser una alternativa a dia d'avui. Un transport públic eficient i atractiu passa per ser freqüent, confiable, assequible, segur, accessible, convenient, còmode i no contaminant. Mesura que es podria complementar amb iniciatives de promoció del cotxe compartit: usant dades del Departament d'Estadística, Andorra està entre els 5 països del món amb més cotxes per habitant.

Un cop hagi passat l'emergència sanitària, és essencial millorar el transport públic i incentivar-ne l'ús; cal promoure el transport no motoritzat: desplaçaments a peu i, on sigui possible, en bicicleta; i s'ha de racionalitzar l'ús i la configuració de la xarxa definint polítiques de teletreball i flexibilització horària i explorant l'aplicació de noves tecnologies

En segon lloc, cal promoure el transport no motoritzat: desplaçaments a peu i, on sigui possible, en bicicleta. Aquestes modalitats de transport no contaminant només representen una alternativa, però, si existeix la infraestructura adient: espais públics de qualitat i inclusius, voreres àmplies, una xarxa de carrils bici segregats, segurs, continus i integrats, àrees urbanes pacificades lliures de vehicles motoritzats i un llarg etcètera. L'orografia i la climatologia presenten alguns reptes però el marge de millora és immens, especialment en els desplaçaments intra-parroquials. Segons el darrer informe del Govern d'Andorra a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), el sector transport representa dos terços del total d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Per últim, s'ha de racionalitzar l'ús i la configuració de la xarxa definint polítiques de teletreball i flexibilització horària i explorant l'aplicació de noves tecnologies. Les eines de modelització, per exemple, són molt útils a l'hora d'avaluar l'impacte social, ambiental i econòmic de noves intervencions i permeten invertir de manera justa i eficient els recursos públics. Constitueixen un instrument de priorització i assistència a la presa de decisions que s'hauria de veure potenciat per un procés integral de participació ciutadana.

Tanmateix, l'avenç en aquest eixos estratègics només serà possible si es vertebra a través de l'adopció d'una consciència ecològica a tots els nivells i d'una visió que integri el planejament en transport amb un desenvolupament urbà d'usos mixtos. Els recursos del planeta són limitats i la capacitat que té d'absorbir l'impacte negatiu de la mobilitat, també. El sistema econòmic i social i les accions individuals han de ser repensats per garantir el dret de la resta de la humanitat i de les generacions futures a viure dignament i plenament.

Tal com reflexiona l'escriptora índia Arundhati Roy, la pandèmia actual ens obliga a trencar amb el passat i a imaginar un nou món. Als polítics, legislant en aquesta direcció, i a tots nosaltres, sent coherents amb els nostres actes. Ens hi podem endinsar amb els prejudicis i vicis del passat. O podem ser prou valents per construir i defensar un model social basat en la sostenibilitat. Un model on l'especulació deixa pas a activitats productives que repercuteixen positivament en la societat i en l'ambient. I on ens movem amb consciència.